L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, ha demanat al Tribunal de Corts el sobreseïment de la causa contra ell per un delicte de blanqueig de capitals després de passar 22 mesos en presó preventiva i estar en arrest domiciliari des de mitjans de gener. La demanda argumenta que l’activitat delictiva d’origen que fonamenta l’aute de processament no va «més enllà del contraban o el delicte fiscal» i que, en el moment dels fets, aquesta infracció no era il·legal al Principat.
En l’informe presentat per la representació legal de Miquel al Tribunal de Corts es recorda que el principal delicte origen en el qual es basa l’aute de processament per considerar que es va produït blanqueig de capital deriva de la causa del mafiós xinès Gao Ping que hauria blanquejat diners d’origen criminal a BPA a través de l’empresari valencià establert a Catalunya, Rafael Pallardó. En aquest sentit, la defensa de Miquel indica que és necessari examinar la causa Gao Ping «en la seva totalitat per poder determinar si els diners que ingressava el Sr. Pallardó a la BPA, provinents del Sr. Gao Ping i la seva organització, tenien com origen una activitat delictiva més enllà del contraban o el delicte fiscal».
Així, exposen que els diners introduïts per l’intermediari no procedien de cap activitat que es consideri crim organitzat com poden ser els delictes de sang o la prostitució i conclouen que només van canalitzar els diners de l’empresari oriental que procedien d’un delicte fiscal. Després d’examinar la totalitat de la investigació contra Gao Ping que es dur a terme a Espanya «no es permet deduir que s’hagin comés per part d’aquests cap altre delicte origen que els mencionats frau a la Hisenda Pública espanyola i contraban», manifesta.
Tria contradictòria de la informació / Per aquest motiu, l’advocat de l’exdelegat de l’entitat bancària intervinguda lamenta que fins ara no s’hagi revisat la totalitat de la causa Gao Ping «i no només la part de la causa que la Policia andorrana unilateralment i sense cap tria contradictòria va escollir i sol·licitar a les autoritats espanyoles que li lliuressin i que és l’única part que obra en autes». També remarquen que la defensa ha sol·licitat en reiterades ocasions que s’obtingui la totalitat de la causa espanyola «per no quedar en la indefensió». Tal com argumenten, la defensa ha pogut aconseguir dita informació per la via no oficial que els ha permès arribar a la conclusió que els diners no procedien del crim organitzat.
Acusen al Fincen de mentir / El text presentat al Tribunal de Corts també critica que s’hagi dut a terme una «investigació prospectiva», és a dir, que s’hagi desenvolupat la causa amb «l’ànim de trobar qualsevol cosa, sense indicis previs de comissió de cap delicte» i a partir de la nota del FinCEN que, «en lloc d’assenyalar uns delictes determinats ha assenyalat un banc com a sospitós de blanqueig i ha deixat la feina a la batlle de trobar quins delictes haurien comès els seus directius i empleats».
Joan Pau Miquel assegura que la nota publicada pel Tresor dels Estats Units «no deia més que mentides», ja que indicava que els directius de l’entitat bancària cobraven per blanquejar, la qual cosa «s‘ha demostrat que és completament falsa». Afegeix també que el FinCEN es va basar «en fets ja coneguts» per la Justícia andorrana com l’afer dels veneçolans i dels russos.
