Segons les estadístiques, un terç de la població d’Andorra la Vella es podria considerar jove i, amb l’objectiu d’afavorir la seva emancipació, des del 2009 el comú, gràcies a la cessió del dret de superfície per part de la fundació Carles Maestre Pal, va posar en marxa els apartaments del Jovial. Durant el mes d’abril, dels 72 pisos que posa a disposició el comú d’Andorra la Vella als joves de la parròquia, 40 (55%) estaven ocupats per persones que tenen una renda entre 8.856 i 12.626 euros, 27 (37%) per gent que cobra entre 12.627 i 16.397 euros a l’any, i 7 (8%) per llogaters que tenen un salari anual entre 16.398 i 23.939 euros. Tot i que el plec de bases contempla un altre estadi, per rendes superiors a 23.940 euros, actualment no hi ha cap arrendatari a l’edifici amb aquest salari. A més, el comú té cedits vuit d’aquests pisos al ministeri de Salut i Benestar per a joves en seguiment social.
A la llista d’espera hi ha apuntades 34 persones, 29 per a pisos d’una habitació i 5 per a habitatges de dos dormitoris. La xifra de demandants es manté des de la seva inauguració, tot i que entre el 2011 i el 2012 va haver-hi un repunt, “que no va coincidir amb un augment dels preus del mercat de lloguer”, ha assegurat el cònsol menor Marc Pons. Segons el Servei de Joventut, el temps d’espera pot ser d’un any com a mínim, tot i que dependrà de la finalització dels contractes ja vigents o de les renúncies de les persones que estan a la llista, sigui perquè han trobat pis o perquè viuen amb animals de companyia.
“Els ciutadans d’Andorra la Vella hi han destinat una inversió molt forta”, ha recordat el cònsol menor. I és que la societat Jovial SLU té uns 200.000 euros en ingressos, enfront dels 528.000 euros de despeses, dividides entre el pagament de la quota de construcció i les despeses de funcionament. “És una societat que no fa benefici i no té aquesta vocació”, ha apuntat Pons. Així, un dels requisits és que els candidats hagin estat empadronats a la capital un mínim de cinc anys, ja que “volem que hi hagi un mínim d’implantació i vida a la parròquia, que siguis vilatà”. Baixar el límit de temps suposaria per a Pons “pervertir el sistema d’accés” a un projecte on “els ciutadans d’Andorra la Vella hi han destinat una inversió molt forta”.
Més càmeres de seguretat
“Tenim un problema real amb els gossos”, ha reconegut el cònsol menor. Encara que al contracte s’estipuli la prohibició de tenir animals de companyia, de l’administració hi ha hagut permissivitat “sempre i quan hi hagi una bona convivència”. Alguns dels veïns s’han queixat del fet de trobar restes d’orina de gossos pels passadissos, a través dels canals de comunicació o en les reunions periòdiques que se celebren. “Com que és un edifici construït i mantingut amb diners públics i que volem que tothom tingui una bona convivència”, explica Pons, “volem reforçar la seguretat”. També s’instal·larà un control d’accés numèric als portals, que se suma a altres millores ja fetes com l’adequació dels jardinets que hi ha entre els edificis o l’optimització de la il·luminació amb llums LED.
