El conseller d’assumptes econòmics de l’ambaixada d’Estats Units a Espanya, Anton Smith, va assegurar al periòdic Economía Digital que el departament del Tresor nord-americà «portava mesos avisant a Andorra de que li preocupaven els moviments dels seus bancs» i «com que les autoritats locals no prestaven atenció» l’agència de control i prevenció del blanqueig de capitals «va decidir prendre la iniciativa». El mitjà assevera que «EE.UU. desmenteix al president d’Andorra sobre BPA» aportant declaracions de la delegació diplomàtica.
Fins el passat 14 d’aquest mateix mes, durant la sessió de control al Govern celebrada al Consell General, Martí no va reconèixer haver estat informat de manera «completament informal i absolutament confidencial» sobre la manifestació per part de les institucions nord-americanes de la «preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals» que BPA els suposava.
Smith, la font diplomàtica citada per Economía Digital, porta a aquest darrer a certificar que «d’ençà que esclatà la crisi bancària, Martí va assegurar que desconeixia que s’estigués incubant un expedient contra Banca Privada d’Andorra (BPA) per centrifugar imports d’origen sospitós». De fet, matisa que fins i tot se li havien especificat al dirigent quines eren les operacions que inquietaven a les autoritats nord-americanes: les relacions que l’entitat bancària mantenia amb diversos funcionaris veneçolans i membres de les màfies tant xineses com russes i que tots plegats es beneficiaven dels serveis de rentat de diner del banc.
En el transcurs de la darrera reunió pública de consellers generals, tal com recorda Economía Digital, Martí va assegurar que els mitjans espanyols faltaven a la veritat quan afirmaven que els organismes financers d’Andorra sabien, ja des del mes de gener, que existia la possibilitat que s’iniciés un procés d’advertència a nivell internacional sobre la perillositat d’operar amb Banca Privada. Fins i tot va emetre dures crítiques en contra d’aquells qui el titllaven de mentider donant per fet que, efectivament, era coneixedor de les intencions del FinCEN molt abans no en fes la comunicació oficial davant de la premsa andorrana el dia 10 de març, fent expressa referència al conseller general del grup parlamentari mixt, Víctor Naudi: «Totes les persones que han volgut intoxicar, sembrar la confusió i difondre insinuacions i mentides tenen –i sento haver-ho de dir–, el meu més profund menyspreu».
El conseller encarregat de l’àmbit econòmic d’Estats Units a Espanya també va exposar que les autoritats reguladores del Principat haurien tingut temps d’actuar per evitar la publicació de la nociva nota que, sortida a la llum ara fa 75 dies, provocava el procediment que causarà l’imminent tancament de BPA, sigui quina sigui la via de ressolució que l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) decideixi finalment aplicar-li i que, segons ha reiterat en diverses ocasions el ministre portaveu, Jordi Cinca, hauria de tenir lloc la setmana vinent, o la propera, com a molt tard. Aquesta passivitat davant l’advertència dels reguladors nord-americans no és tampoc verídica, segons explicava Smith al mitjà del país veí, qui de fet confirmava justament la versió contrària. No obstant, l’article no fa referència a la proposició de mesures a l’Institut Nacional Andorrà de Finances o a la Unitat d’Intel·ligència Financera andorrana davant de la situació.
De ser certes les informacions publicades per Economía Digital i basades en les declaracions d’una font diplomàtica originària del país d’on prové la nota que enfonsava BPA i que és, a més, expert en l’àmbit econòmic i financer, es confirmarien les sospites de persones que com el conseller del partit socialdemòcrata i progressista, Víctor Naudi, es basaven en l’ocultació de l’afer per causa de la celebració d’eleccions.
Això podria desembocar en reaccions per part de diversos col·lectius que, com ja han fet en dues ocasions centenars de simpatitzants amb la causa BPA, demanen la veritat al Govern d’Andorra. Únicament la tercera part implicada, les autoritats nord-americanes, podrien clarificar d’una vegada per totes les picabaralles constants entre els diversos actors implicats en el cas.
