En els últims anys, les manifestacions convocades per celebrar el Dia Internacional del Treballador i reivindicar els drets laborals s’han anat desinflant tant que, fins i tot, la jornada es va deixar de commemorar. Enguany els sindicats han volgut recuperar l’esperit de l’1 de maig i ho han fet amb una convocatòria popular: lectura de manifest, arrossada i jocs per a la canalla. Una quarantena de persones es va acostar a la celebració.
 

L’escassa participació no preocupa, ara per ara, els sindicats perquè han tornat a començar «amb decisió i contundència», va advertir el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach. «Els treballadors no vénen perquè es juguen el seu lloc de feina, i això no els ho podem demanar», va admetre. «Els treballadors tenen por per la situació econòmica», va prosseguir, «si ara perds la feina costa molt de trobar-ne en un curt termini». 
 

Per al secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, el problema està en l’acomiadament lliure, previst en l’article 90 del Codi de relacions laborals. «Mentre el Govern no el retiri, hi haurà un acte repressiu practicat per la patronal», va argumentar. «Hi ha por generalitzada i la gent no ve a expressar-se. Els que vénen són càrrecs polítics o que no tenen por, però molta gent no ve perquè pensa: ‘i si em fan una foto i em veu el meu cap?’. La por es manté latent», va concloure.
 

L’article 90, que regula el comiat no casual, estableix que «en els contractes per temps indefinit l’empresa pot acomiadar la persona treballadora mitjançant un preavís comunicat amb una antelació d’un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d’una compensació econòmica equivalent al salari de 25 dies per any treballat o de la part proporcional corresponent al menor temps treballat, calculats segons l’article 82.3, fins a un màxim de 365 dies».
 

Als sindicats els hauria agradat comptar amb la presència dels treballadors de Banca Privada d’Andorra, una plantilla de 270 persones pendent del seu futur laboral. «Els hem ofert la nostra ajuda i suport, però entenem la seva delicada situació. Treballen per salvar els seus llocs de treball», va valorar Ubach.
 

Però la por no és l’única raó que els sindicats van argüir per la manca d’assistència a l’acte de l’1 de maig. La rotació laboral també els fa perdre afiliats i interès per la lluita dels drets laborals. «La rotació és brutal, la gent ve per a una temporada i no s’estableix», va raonar Ubach, «si l’oportunitat no és bona, si el treballador només ve a subsistir, se’n va en un any».
 

La por continua sent un argument que justifica l’absència de persones reclamant i defensant el seus drets laborals. Però no oblidem la dessídia, la indiferència o el desinterès per dedicar una jornada reivindicativa a l’oci. Més veus fan més soroll.