El representant legal de la majoria de consellers delegats destituïts arrel de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) per causa de la nota informativa emesa per l’autoritat de control de delictes financers nord-americana (FinCEN) el passat 10 de març, Jaume Bartumeu, es va dirigir ahir a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) per conèixer quin paper jugarà l’autoritat andorrana en el procés derivat de la intervenció de Banco Madrid. En cas que l’òrgan de control financer prengués el rol de menar el banc d’acord amb el seu paper conductor assolit en el cas BPA, hauria de fer-se càrrec de les responsabilitats que recaiguin sobre la filial després que el Banc d’Espanya cessés, el passat 9 d’abril, la seva pròpia mesura provisional adoptada el dia 12 de març, per la qual apartava dels seus càrrecs els membres del consell d’administració de l’entitat espanyola.

 

El dia 12 de març, després d’intervenir la filial madrilenya i que els seus membres del Consell d’Administració dimitissin en bloc, el Banc d’Espanya va nomenar a tres administradors provisionals provinents del banc BBVA: José Antonio Portugal, José Borrúe i Antonio Ricardo Lucio-Villegas. Abans que es complís un mes de la presa de decisió, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) espanyol publicava la resolució del Banc d’Espanya amb què acordava «el cessament de la mesura de substitució provisional de l’òrgan de l’administració de Banco Madrid, S.A.U.». Amb aquest acord quedava en l’aire la tutela d’una entitat el procés de liquidació de la qual va ser iniciat per indicacions judicials el 26 de març. Ja aleshores, aquell mateix dia, la representació lletrada del que havia estat màxim grup accionarial de BPA, es dirigia a les autoritats andorranes per sol·licitar la comunicació de tota la informació de què disposés, com, al seu parer, li correspondria per dret. 

 

Prendre part de l’operació Banco Madrid –en tant que va agafar el timó de la seva matriu amb una intervenció demandada dilluns mateix per la part que ostenta més del 80% de l’accionariat de Banca Privada–, ja sigui a través del nomenament de nous interventors o el suggeriment de noms que podrien ostentar els càrrecs deserts després que la institució espanyola desfés els efectes de la mesura per la qual posava al capdavant de Banco Madrid tres administradors provisionals, comportaria que l’INAF i l’Estat haguessin d’assumir les reclamacions o altres responsabilitats que s’interposin contra el banc espanyol. És a dir, si hagués de guiar el procés a Madrid, l’institu financer també es veuria obligat a fer front a les denúncies que ja recauen sobre el banc. A hores d’ara, el banc ja arrossegava amb vàries demandes interposades per diversos actors. Per un costat, la diligència d’investigació de la fiscalia anticorrupció va presentar una denúncia de la unitat d’intel·ligència financera del país veí en detectar transaccions que vincularien Banco Madrid amb activitats de blanqueig de capitals (efectuades abans BPA no adquirís el banc). Per un altre costat, s’han de tenir en compte altres querelles, com la denúncia interposada conjuntament per un grup de clients i treballadors del banc contra la intervenció de l’entitat en considerar que l’actuació del supervisor bancari va ser desproporcionada i desencadenant de la insolvència en què s’ha enfonsat el banc. Aquestes empreses contra el banc, que podrien comportar sancions administratives contundents, haurien d’afrontar-les INAF i Govern. 

 

Cal recordar la inexistència, a Andorra, d’una darrera instància equivalent a un banc central o l’empara per part de l’homòleg europeu (per no pertànyer a l’agrupació geopolítica). En donar-se la situació en què les autoritats immisqüides no poguessin encarregar-se d’aquestes responsabilitats, el Govern es trobaria en una encreuada sense precedents.

 

Comunicació amb Madrid/ Els accionistes majoritaris de BPA anunciaven dilluns, mitjançant el seu lletrat, Jaume Bartumeu, la presentació d’una demanda que «articula una doble impugnació de les mesures cautelars dictades en el marc d’un procediment sancionador», el nomenament de les dues interventores per part de l’INAF i el cessament provisional dels administradors. En el marc de la incertesa que envolta Banco Madrid i exercint el dret que els atorga haver estat propietaris de la filial madrilenya, la representació lletrada dels fins fa un mes accionistes majoritaris de BPA, va redactar un informe dirigit a assessors espanyols on argumenta el seu desacord amb la «Llei BPA» i planteja «dubtes més que raonables sobre la seva constitucionalitat». Qüestions similars van ser públicament exposades el mateix dia en què es debatia i aprovava la llei al Consell General, el 2 d’abril, pel socialdemòcrata i progressista Víctor Naudi. El conseller del grup mixt exposava en contra de la normativa que «el Govern improvisa i no sap on va. O millor dit, que només busca salvar responsabilitats, les del Govern i les de l’INAF». 

 

L’informe va més enllà d’aquestes observacions i, a més de desglossar una «Llei que es basa en la transcripció quasi bé literal dels criteris establerts a la legislació espanyola», conclou que «tot el règim transitori de la llei intenta convalidar i esmenar unes actuacions que inevitablement haurien de ser analitzades i judicialitzades d’acord amb el moment que van ser dictades».

 

Els punts que, per a aquesta part, resultarien inconstitucionals i contra els que Bartumeu ja va advertir que s’interposaria demanda en cas de ser aplicats, es mouen entre diversos articles. Les disposicions són l’apartat més problemàtic i haurà de ser exposat davant la Batllia «pel mal causat amb la mesura adoptada d’intervenció de BPA i cessament provisional de l’òrgan d’administració». Entre altres factors, mostren el seu desacord amb la probabilitat estudiada pel Govern consistent en la liquidació de BPA, causada per «les gravíssimes conseqüències de la intervenció del Govern i l’INAF» i sense les quals el banc no es trobaria en la situació actual.