Imbernón dóna instruccions a un jugador Foto: FAF / SÍLVIA CASALS

ENTRENADOR DEL FC SANTA COLOMA.

Richard Imbernón (31 de desembre del 1974) és l'entrenador del líder de la Primera Divisió Nacional i el principal candidat a conquerir un títol propietat del Lusitans en les dues últimes campanyes. ¿S'aventura un canvi de cicle al futbol andorrà?

–En la jornada 7 l'FC Santa Coloma era quart a 5 punts del líder Lusitans. Ara que queden dues jornades és tot just al revés i li traieu 13. ¿A què es deu aquesta metamorfosi?

–Vam tenir un inici estrany, però també previsible perquè teníem un moltes cares noves i jugar com un equip requeria adaptació i temps. La lliga, però, no es guanya al desembre i ara portem 28 dels últims 30 punts. Hem anat de puntetes fins arribar on som, líders, i ara falta rematar la feina; ara podem assaborir que les coses surten i que la feina de fa uns mesos va valer la pena.

–S'ha fitxat gent del futbol espanyol com Ismael, Juanfer Laín o els Ramos, que no coneixien la Lliga. ¿Eren un risc, aquestes apostes?

–Els jugadors de Segona B i Tercera també s'han d'adaptar al país. Ara s'està veient que vam encertar amb aquest projecte. Ja no tenim a Ismael, que va marxar al desembre però a banda de tenir una plantilla de qualitat que pot suplir aquesta carència, la clau és que ningú em falla.

–¿En què li ha de fallar el vestidor?

–El que vull dir és que tothom està compromès. Tracten de no faltar ni a un sol entrenament, treballem amb fe, esforç i solidaritat... És el tòpic de que aquest vestidor és una pinya. ¡Però és que és cert! I aquests detalls són claus per l'èxit.

–Pescar al futbol espanyol és més fàcil que mai. ¿Vostè aprova aquesta política?

–Això és cert perquè aquí no es paga malament, els jugadors tenen la fiabilitat de què cobraran a final de mes i a més hi ha el premi d'Europa. Però també sóc un acèrrim defensor de la base del país. Crec que tenim jugadors amb un talent enorme i que se'ls ha d'aprofitar. Ja hi ha alguna normativa per limitar els fitxatges de fora i això contribueix a que els joves mantinguin opcions de debutar amb el primer equip del seu club.

–L'FC Santa Coloma té garantida la segona plaça i per tant, l'accés a Europa. ¿Això pot fer perillar el títol?

–En altres circumstàncies podria ser però és que veig el meu vestidor i només pensa en guanyar la Lliga. Quan vam perdre a principis de la temporada contra l'Encamp i el Lusitans sentíem comentaris que fan mal, tipus ‘a veure si aquests es pensaven que guanyarien la Lliga'. Nosaltres vam callar i vam continuar treballant amb humilitat i sacrifici. Ara som el màxim candidat i no volem deixar escapar aquesta oportunitat.

–L'FC Santa Coloma és el club amb més campionats de Lliga amb 7. El següent és el Constel·lació amb 3. Amb 2 hi ha el Lusitans, Sant Julià, Ranger's i Encamp. Amb vostè a la banqueta i després de dos anys en blanc, pot arribar el 8è i per a vostè el primer títol com a entrenador.

– És la millor manera de ser agraït la confiança que el club la ha dipositat en mi. A nivell sènior només havia entrenat l'Andorra i portava un any i mig sense equip... A nivell personal em trauria una espineta clavada de l'Andorra per no guanyar res.

–Semblava impossible desbancar al Lusitans. ¿Com explica les sorpreses que s'han produït aquest curs?

–No puc explicar que ha passat amb els altres però sí dir que el que hem fet nosaltres no és casualitat. Repeteixo que ens basem en la feina i la unió al vestidor, tant dins com fora del camp. Existeix amistat per fer una cobertura i també per ser amics en la vida social.

–El màxim golejador del líder és Marc Pujol amb 10 gols. Els següents Juanfer amb 6, Blanco amb 5 i per fi, amb 4, els davanters Smith i Alejandro. ¿Com es guanya sense viure de qui ha de fer els gols?

–Hi ha una dita que diu: En defensa s'ha d'estar, no arribar. I en atac s'ha d'arribar, no estar'. Els nostres davanters no viuen del gol, sinó de jugar per crear espais que puguin aprofitar els jugadors de la segona línia. Juguem sempre amb una 4-2-3-1 o 4-3-3 però el sistema tampoc no és important.

–Tira de la moda del fals nou, doncs.

–Podríem dir que sí. Atraiem al rival cap a un costat per després sorprendre per un altre. Per això dic que no importen els sistemes. Amb aquest estil de joc importa que un jugador amb la pilota tingui quatre sortides. Busquem jugar rondos a tot el camp apropant-te a l'àrea contrària per on el rival no s'ho esperi.

–Vostè va plegar com a jugador de la Lliga Nacional al 2007 jugant a l'Extremenya i sis anys més tard ha tornat com a tècnic. ¿Ha notat canvis?

–Abans es jugaven el títol dos equips i perdre un partit era un drama. Ara en són 4. És un canvi important i positiu. Com a negatiu és que continua havent-hi masses aturades, sobretot al Nadal. Sé que l'hivern és difícil però tampoc estem a Alaska i en altres països de més fred sí que es juga amb neu.

–Va entrenar l'FC Andorra i ara l'FC Santa Coloma. Hi ha molta diferència entre la Primera Catalana i la Primera Nacional?

–Hi ha partits en què la diferència és abismal però en el play-off no. Un gran d'aquí podria viure a Primera Catalana. Patint, com l'Andorra, però podria.

–¿Té ganes de continuar a la Lliga Nacional?

–El club m'ha fitxat per una temporada i ara, amb tot en joc, no és hora de parlar del futur. Sé que el club em proposarà la renovació però no sé que faré. No tinc cap altra oferta. Simplement no ho tinc clar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.