El setembre és, per excel·lència, el més de la rutina. La majoria de treballadors tornen al seu lloc de feina i els infants i adolescents es preparen per l’anomenada tornada a l’escola. Entre l’inici de la rutina d’adults i nens, però, hi ha un decalatge en el temps, més o menys gran depenen de les feines que ocupen els progenitors. Això comporta, en moltes famílies, una dificultat a l’hora de cuidar els més petits, un problema amb el qual també es troben a finals de juny, quan les classes finalitzen però bona part dels pares no tenen encara vacances. La problemàtica és coneguda i criticada per bona part de la societat que sovint ha de tirar de familiars o cangurs durant aquests períodes. Aquest conflicte, però, existeix també a la resta d’Europa?
Deu països europeus inicien el curs a l’agost i 19 ho fan la primera setmana de setembre
L’inici del curs escolar varia molt d’un Estat a un altre, especialment entre els països del sud i del nord, i en alguns casos també hi ha variacions internes segons la regió. La diferència es pot estendre des de primers d’agost fins a finals de setembre, és a dir, gairebé dos mesos entre la data d’inici de curs d’un país a un altre. Finlàndia o Dinamarca són dos dels països que comencen les classes més aviat, entre el 10 i el 18 d’agost. De fet, a Europa són un total de 10 els països que acostumen a iniciar el curs durant l’agost i fins a 19 els que enguany han retornat a l’escola la primera setmana de setembre. A l’altre extrem del calendari hi ha Malta, que no comença el curs fins a finals d’aquest mes. També varien, lògicament, les seves dates d’acabament del curs, malgrat que no en proporció als dies que guanyen a l’inici. Mentre Finlàndia acaba la primera setmana de juny, Malta ho fa la darrera del mateix mes.
En el cas d’Andorra, la tornada a l’escola se situa a mitjans de setembre, sent un dels llocs que comença més tard juntament amb Catalunya. Les diades nacionals respectives fan que els nens no tornin a l’escola fins el 9 i el 12 de setembre respectivament, podent allargar aquest període si les festivitats cauen en divendres o cap de setmana. Pel que fa als països més propers, en el cas d’Espanya no varia gaire el calendari, ja que els estudiants comencen entre el 5 i el 13 de setembre, a Portugal ho fan entre el 9 i el 15 del mateix mes, mentre que a França s’avancen al primer de setembre. A l’hora d’agafar vacances, França també és el país, d’entre els tres esmentats, que allarga més el curs, fins el 8 de juliol, escurçant a dos els mesos de vacances dels escolars. Per la seva banda, Portugal i Espanya tenen dates finals de curs similars, entre el 16 de juny i el 27, el que significa que en molts casos els infants deixen d’estudiar fins a tres mesos seguits. A Andorra, la parada estival pot durar, depenen del calendari, fins a dos mesos i mig.
Així es desprèn de l’informe que cada any elabora la Comissió Europea que recull les diferències dels calendaris escolars dels diferents països de la UE. De forma genèrica es pot observar fàcilment que l’inici del curs s’anticipa en els països nòrdics i s’endarrereix en aquells que tenen una meteorologia més calorosa. Així per exemple s’observa que països com Portugal i Itàlia fan més d’11 setmanes de vacances a l’estiu, mentre que Espanya, Suècia o Polònia en fan entre nou i 11. Al mig se situen països com França o Irlanda, amb entre set i nou setmanes no lectives a l’estiu, mentre que per la franja baixa trobem Alemanya o el Regne Unit amb set setmanes o menys. Els períodes també poden variar segons el nivell educatiu que es cursi.
Com pot, però, afectar als estudiants aquests mesos d’aturada? Són excessius els gairebé tres mesos de vacances que fa Espanya o els dos mesos i escaig que fa el Principat? És millor concentrar les vacances o repartir-les?
L’opinió dels experts
Amb els anys, les teories sobre quina és la millor metodologia per a l’ensenyament ha anat evolucionant, com també ho han fet les teories sobre el repartiment dels dies de descans. Actualment, els experts no aconsellen fer tres mesos seguits de vacances, sinó que consideren que és millor fer una parada cada sis o set setmanes de curs. Sobre la durada d’aquesta parada, però, encara hi ha divergències.
Els experts recomanen fer una parada lectiva cada sis o set setmanes per millorar el rendiment
Andorra ha seguit aquesta evolució teòrica i elabora cada any els calendaris escolars de manera que cada sis o set setmanes hi hagi una parada aproximadament d’una setmana. Algunes s’aprofiten a fer quan hi ha un dia festiu marcat al calendari laboral, com pot ser Tot Sants o Nadal, d’altres s’allarguen amb esdeveniments com el carnaval i d’altres s’afegeixen si es considera que hi ha un període lectiu massa llarg. Aquest curs, per exemple, contempla una setmana festiva a final de maig per evitar classes seguides sense descans des de les vacances de Pasqua fins a final de curs.
El Ministeri d’Educació va prendre aquesta decisió precisament per l’evolució de les teories sobre el repartiment de les vacances. «Fa uns anys vam decidir incorporar la setmana del maig sempre que entre les vacances de Pasqua i el final de curs hi hagi més de 10 setmanes, perquè els estudis demostren que fer una parada cada sis o set setmanes ajuda als alumnes a concentrar-se», explica la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla. La responsable de la cartera apunta que la decisió va ser criticada per alguns sectors però recorda que encara que l’organització del calendari escolar pugui variar, sempre es mantenen, com a mínim, els aproximadament 175 dies lectius. De fet, segons el mateix estudi europeu, la majoria de països fan entre 170 i 190 dies escolars, malgrat que poden variar des dels 156 dies que fa Albania fins als 200 de Dinamarca o Itàlia.
En aquest mateix sentit, la ministra indica que «el calendari és conjunt amb els tres sistemes educatius, cosa que abans no es feia», el que provoca que hi pugui haver setmanes festives coincidents amb parades a França i d’altres coincidents amb festivitats al país del sud. Així mateix, insisteix en que l’organització escolar «té molt a veure amb les festes civils i religioses del país, ja que costaria molt desfer segons quins costums com ara la parada per Nadal o Pasqua». «El fet de ser un país turístic, amb molta gent dins del món dels serveis també influeix en la confecció», exposa.
Per tot plegat, Vilarrubla reconeix que els canvis en el calendari són difícils d’implementar, malgrat que no descarta que en un futur es requereixin altres modificacions.
L’organització dels pares
La majoria de pares i mares han de fer mans i mànigues per poder conciliar la vida laboral amb la familiar i en moltes ocasions necessiten recórrer a familiars o professionals que els cobreixin durant les hores en què estan treballant. Els problemes principals els tenen la darrera setmana de juny –normalment els estudiants acaben les classes just abans de Sant Joan– i la primera de setembre –l’activitat comença després de Meritxell, per ser les dues setmanes en què normalment no hi ha activitats organitzades pels infants o adolescents. En aquest sentit, la ministra explica que els calendaris sempre es consulten a l’AMPA, al SEP i als comuns per tal que les activitats que organitzen assegurin una conciliació familiar i laboral més fàcil. A més, des de fa un temps i a petició precisament dels col·lectius esmentats, els calendaris es publiquen amb dos anys d’antel·lació, per tal que les famílies puguin organitzar-se per anys naturals i no per cursos escolars.
«No és feina de l’escola assegurar la conciliació familiar i laboral però sí que ho és de l’administració», afirma Vilarrubla, tot afegint que és per aquest motiu que els comuns organitzen diverses activitats durant l’estiu que permetin als pares deixar els seus fills durant les hores que treballen. Amb tot, la ministra es mostra convençuda que també «és bo que els menors tinguin temps lliure. Potser no estan aprenent a nivell lectiu però els nens constantment aprenen i l’estiu és un bon moment per llegir, per viatjar amb la família, per passar temps amb els pares i tot això també és necessari per millorar el seu aprenentatge. No tot s’aprèn a l’escola».
Les vacances dels professors
Si hi ha un col·lectiu que també és acusat de tenir massa vacances és el dels professors. Vilarrubla deixa clar, però, que el clàustre treballa fins a finals de juny i comença l’1 de setembre, per tal de preparar l’inici del curs i acabar de tancar projecte pendents.
Aquestes setmanes sense nens, incloent els 10 dies després d’acabar el curs i els 10 dies abans, es poden utilitzar, sempre que el centre ho consideri necessari, per realizar formacions o per preparar el curs, de manera que durant aquest període els professors han d’estar a disposició. En aquest sentit, Vilarrubla exposa que cada any es fan jornades formatives epls tres sistemes educatius durant el juliol. Es tracta de formacions voluntàries però assegura que «cada any tenim llista d’espera». «La idea va sorgir arran dels cursos que calia fer per la formació en el nou sistema Permsea [Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorra] però es va decidir fer-ne de tot tipus de temàtiques que fossin atractives pels docents i sense ser obligatòries, per tal de despertar el seu interès sense pressions», indica tot afegint que de moment la idea ha estat un èxit.
Les famílies gasten entre 400 i 450 euros per fill en material per la tornada a l’escola
La tornada a l’escola ve acompanyada cada any d’una despesa important que les famílies han d’afrontar malgrat que no sempre els resulta fàcil aconseguir-ho. Enguany, les copisteries i llibreries calculen que les famílies gastaran entre 400 i 450 euros per cada fill escolaritzat entre el material escolar i els llibres de text. Segons indiquen, els preus divergeixen força entre els diferents graus educatius: no és el mateix la llista de material necessària per a maternal que per a primària o secundària. Així mateix, els costos també varien segons el sistema educatiu, sent l’espanyol el més car perquè és el que utilitza més llibres de text.
En concret, des de la papereria Carlin indiquen que una família amb un fill escolaritzat es pot gastar entre 60 i 80 euros només en material, depenen també de la qualitat i el model que es busqui. Si a més de llibretes, bolígrafs i altres recursos necessari també inverteixen en una motxilla la despesa es pot enfilar fins els 150 euros, amb una oscil·lació de preus importants segons el model.
Des d’Ofijet coincideixen bastant amb el preu del material, tot afegint que si també necessiten llibres s’ha de sumar a la despesa uns 300 euros en el cas de secundària i uns 150-200 euros en el cas de primària. Tot plegat fa que la factura es pugui enfilar als 450 euros per els estudiants de secundària.
En aquest punt cal recordar que el sistema andorrà ja gairebé no utilitzar llibres de text i que funcionen amb la tauleta. Això suposa per als pares una inversió major en el primer curs però que a la llarga rebaixa la factura, ja que es pot utilitzar d’un any per un altre sempre i quan no sigui necessari renovar-la.
Reciclar
D’altra banda, des de les papereries s’indica que cada vegada és més comú reciclar, ja sigui entre germans o entre els pares amb fills de diferents edats. Això pot fer rebaixar i força la factura, que per pares amb més d’un fill sovint es fan difícils de pagar.
