El Comú de Sant Julià de Lòria va aprovar ahir, a tan sols mig any del final del mandat, el pressupost per al 2019 que ascendeix a 19,8 milions i en preveu 4,5 en inversió. Els números van comptar només amb els suport de la majoria, ja que des de l’oposició es consideren poc realistes i es critica que comportin un increment de l’endeutament «que no seria el millor llegat». Un extrem, aquest darrer, que el cònsol va negar frontalment.
En el capítol d’ingressos, el conseller de Finances, Joan Martínez, va destacar especialment un increment del 15% en el capítol d’impostos directes, que ascendirà a 2,8 milions; una variació positiva dels impostos indirectes, sobre el pressupostat, del 20%, perquè es preveu un augment dels ingressos d’ITP per una reactivació de la construcció; i per últim, un augment del 53% dels diners provinents de taxes i altres ingressos per una nova taxa del cadastre, per la variació a l’alça de la cessió econòmica i l’aplicació de l’IPC en algunes taxes que feia anys que estaven congelades.
En el cas de les despeses, es va destacar el creixement de la inversió en relació al pressupost del 2018. En aquell moment es van preveure obres per valor d’1,1 milions i ara la xifra s’eleva fins al 4,5. Entre els projectes més destacats hi ha la reparació de voravies, compra de nous vehicles, treballs per fer la separativa d’aigües o una partida de 2 milions que es preveu destinar a la construcció d’un aparcament sota el nou vial en el tram que passa per l’antic càmping Huguet. Pel que fa als actius financers, passen d’1,7 milions a 4,3. D’aquests, es preveu destinar un milió a Camprabassa i 2,7 a la reactivada societat de Promoció Econòmica i Turística de Sant Julià, que seria l’encarregada de gestionar la tirolina gegant que es vol fer a Naturlandia i les activitats aquàtiques del Valira.
Dubtes
El conseller de la minoria d’UL, Joan Albert Farré, va qualificar el pressupost com «una mica atrevit» i «preocupant» tenint en compte que en el marc pressupostari hi consta un increment de l’endeutament que passaria del 15 milions amb què s’ha tancat el 2018, als 23. «Hi ha una previsió d’augment de la inversió a la parròquia amb projectes que no coneixem»,va qüestionar, mostrant clars dubtes que l’increment dels ingressos es pugui assolir si es té present els pocs mesos que queden de mandat. «El pressupost s’ha fet tard, a aquest any només li queden sis mesos d’execució i tenint en compte el poc temps que ens queda, no s’entén», va manifestar, qüestionant també la poca «previsió tècnica» amb què s’han pres algunes decisions, com la d’incrementar l’import de la cessió econòmica.
Vila, però va negar rotundament aquest posicionament. «Em sembla que els números no són el seu fort, els informes que tenim no són els mateixos», va afirmar en referència a la minoria, admetent sense embuts que la inversió prevista no es podrà realitzar en la seva totalitat. Durant la sessió de comú, de fet, va situar el percentatge d’execució en un 50% i també va reconèixer que difícilment es podrà fer el pàrquing projectat sota el vial si no és que el nou Govern canvia d’opinió. Així va assegurar que com a molt, l’endeutament podria arribar als 15 milions, o com a molt als 18 si es fessin totes les inversions.
Inversor lauredià per tirar endavant la tirolina
El cònsol major de la parròquia, Josep Miquel Vila, va explicar ahir després de la sessió de consell de comú i en declaracions a la premsa que en les «properes setmanes» esperen poder presentar l’inversor que ha d’ajudar a tirar endavant el projecte de la tirolina. Segons Vila es tracta d’un inversor lauredià de qui no va voler revelar encara el nom. Amb tot, no va voler concretar el calendari sobre la construcció i posada en funcionament de la nova atracció, si bé espera que tot plegat es concreti durant els mesos d’estiu. Igualment va deixar clar que no forçaran terminis. «El que no farem és anar més de pressa del compte. No forçaré per tenir-ho acabat durant el meu mandat. Si fa falta més informació i ara no arriba, qui vingui ja decidirà», va manifestar. D’altra banda i en relació al ràfting, segueixen esperant els resultats dels darrers estudis demanats i que han de determinar si és viable i quan, sumar l’activitat de canoes al ràfting. Qüestionat per la minoria sobre, justament, l’adjudicació de forma directa d’aquest estudi, el cònsol va argumentar que es tractava da la contractació d’un assessorament que pot fer el mandatari.
