L’obra ‘Del Consell de la Terra al Consell General’ de Jordi Guillamet és fruit d’anys de treball de recerca, una investigació que ha implicat la revisió de milers de documents històrics, des de pergamins fins a llibres d’actes dels segles XVII, XVIII i XIX. Guillamet ha dedicat una part significativa del seu temps a consultar l’Arxiu de les Set Claus, un recurs únic d’Andorra que ha preservat molts dels documents clau sobre la història política del país. “La major part de la documentació antiga està conservada a Andorra. Tenim la sort que no hem patit desastres ni guerres, i això ha permès que gran part de la història estigui intacta”, comenta l’historiador.
Una de les seves fonts principals han estat els llibres d’actes del Consell General, uns volums que daten del segle XVI fins a l’actualitat. Aquests llibres són crucials per a la seva investigació, ja que inclouen la relació detallada de qui formava part del Consell General cada any. A més, aquests documents contenen informació sobre la participació dels consellers en les sessions del Consell, anotada amb ‘palets’, petits símbols que marcaven cada vegada que assistien a una reunió.
Però no tot el material va estar fàcilment disponible. Guillamet es va trobar amb un buit documental important entre els anys 1744 i 1864, ja que faltava un llibre d’actes crucial per a aquest període. “Hi havia un buit de 120 anys sense informació”, explica, fins que, després de molts anys de recerca, es va trobar el llibre perdut gràcies a la intervenció del síndic i una operació complexa que va implicar la Policia i la Interpol.
LLEGEIX TAMBÉ: El Consell General recupera un document d’actes sostret feia dècades
A part dels llibres d’actes, Guillamet també va revisar documents notarials i altres fonts de justícia com els tribunals de Visura i tribunals de tercera instància, els quals eren els responsables de resoldre conflictes entre veïns durant segles. Tot aquest material ha estat clau per completar les llistes de càrrecs públics i reconstruir la història política del país.
La seva documentació no només es va limitar a les institucions nacionals. Guillamet i Mariona Fages, la seva dona -també historiadora-, van revisar els llibres d’actes dels comuns, els arxius de les sis parròquies històriques d’Andorra, per trobar informació sobre els cònsols que després formaven part del Consell General. Aquesta revisió va durar mesos i va permetre completar una part important de la història que havia quedat desconnectada a causa de la pèrdua del llibre d’actes.
Finalment, amb tota aquesta informació recollida, Guillamet ha aconseguit crear un document exhaustiu i detallat, que no només serveix com a eina per als historiadors, sinó que també ajuda a comprendre millor la història política d’Andorra des del 1133 fins al 2023. A mesura que es continuïn transcrivint els llibres d’actes, Guillamet espera continuar ampliant aquest treball i oferir una visió completa de la història del Consell General, amb l’objectiu final de publicar-lo en format físic en els propers anys.
Una presentació al Consell General
El passat 10 de setembre de 2024, es va celebrar la presentació de l’obra ‘Del Consell de la Terra al Consell General‘ de Jordi Guillamet al vestíbul del Consell General d’Andorra. Durant l’acte, l’historiador va estar acompanyat pel doctor en història moderna Olivier Codina, de la Universitat de Perpinyà. Guillamet va oferir un breu recorregut pels 900 anys d’història de la institució, destacant les principals fites i també les dificultats a l’hora de dur a terme aquest titànic treball de recopilació de més de 3.000 càrrecs públics.
Guillamet va subratllar la importància d’aquest compendi, afirmant que “aquest és un treball que recull els protagonistes de la història del Consell General, ara cal que algú l’escrigui”, fent èmfasi en el fet que el seu treball s’ha centrat en la recopilació de dades i persones, però no en les decisions que aquestes han pres. El llibre, que ja es pot consultar en format PDF, consta de més de 1.000 pàgines, i inclou un índex alfabètic per facilitar la consulta de noms, càrrecs, i els anys en què van exercir la seva funció.
Durant la presentació, el síndic general, Carles Ensenyat, va destacar la importància d’aquesta obra per a la preservació de la història d’Andorra i va agrair el suport del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, encapçalat per Mònica Bonell, per fer possible aquesta iniciativa. L’acte va comptar amb la presència de diverses autoritats del país, representants institucionals i ciutadans que van omplir el vestíbul per conèixer de primera mà aquest nou referent de la història andorrana, el qual ja es pot consultar al web del parlament.
