El febrer del 2019 es recordarà com un mes eminentment càlid i de fet s’enduu el rècord de temperatura màxima assolida en una jornada: 22 graus registrats el dia 27, a l’estació central de FEDA (1.145 metres). Mai abans, des que es recullen dades (any 1935), s’havia assolit una temperatura tan elevada el segon mes de l’any, tal com exposa el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Cenma). Només s’hi va acostar el 1998 i el 1960, en què es va arribar als 20 graus. L’anomalia respecte a la temperatura mitjana d’un mes de febrer –en aquest cas calculada a partir del 1950– és de 2,6 graus positius. I en comparació amb l’any passat estaríem parlant de més de 5 graus de diferència, ja que llavors el febrer va ser 2,5 graus més fred que la mitjana climàtica. Així mateix, si es fa la comparació per pics de temperatura, encara hi ha més diferència ja que mentre que la màxima d’aquest any ha estat de 22 graus, l’any passat va ser de només 12.
Ara bé, i tot i que la memòria pugui fallar i tot i portar ja moltes setmanes acumulades d’anticicló, no es pot parlar en global del mes de febrer més càlid de la història d’Andorra. El d’aquest 2019 no ha superat el del 1990 i el del 2000, i ha estat similar al del 1997, 1998 i 1961. El motiu és que va començar fort, amb precipitacions en forma de neu i baixes temperatures, fins i tot per sota de la mitjana (període de referència 1981-2010). La situació va canviar a partir del dia 4 i ja no s’ha deixat enrere l’anomalia relacionada amb la calor. Per tant, si només s’agafés del dia 4 al 28 com a referència, probablement sí que estaríem parlant d’un mes històric de temperatures elevades.
El febrer més fred des que es recullen dades va ser el 1956 en què la mitjana es va situar 7 graus per sota del global. I de pics màxims, el més fred va ser el 1963, en què a l’estació de FEDA no es van superar els 7 graus positius. Estem parlant de 15 graus de diferència en comparació amb el màxim històric del dia 27.
Més càlid, precipitacions normals
Tornant a aquest 2019, la investigadora del Cenma, Laura Trapero, ha volgut deixar clar que tot i poder parlar d’un mes de febrer “excepcional” a Andorra pel que fa a màximes de temperatures, no es pot parlar de relació directa amb els efectes del canvi climàtic, ja que és un aspecte molt més global i s’han de tenir en compte més interaccions. Per exemple les precipitacions. Els episodis de nevades de principi de mes, sobretot el del dia 1 (entre 30 i 60 mm acumulats), han fet que de manera global no es pugui parlar d’un mes climàticament sec sinó que es troba dins la mitjana climàtica o fins i tot una mica per sobre.
Això sí, a partir del dia 5 “s’ha instal·lat l’anticicló” i l’aire en alçada càlid provinent del nord d’Àfrica, que “ha bloquejat l’entrada de possibles pertorbacions”, ha explicat Trapero. Un fet que ha portat una situació de calor generalitzada. Per exemple al pic del Maià (2.600 metres), on el Cenma hi té una estació de control, entre els dies 23 i 28 no s’ha baixat dels 0 graus. En d’altres paraules, no ha gelat.
La baixa humitat ha permès que en zones obagues encara hi hagi congestes de neu, que es confia que es facin més globals a partir de la setmana vinent, en què podrien tornar les nevades.
