Daniel Armengol Millat, un dels primers agents de policia i director del mateix cos entre el 1963 i el 1979, va morir el passat dissabte a l’edat de 103 anys. Considerat un dels padrins més grans i estimats, la seva pèrdua va ser especialment sentida a la Massana, d’on era originari, i entre el cos policial, al qual va dedicar pràcticament quaranta anys de la seva vida.
Va ser cap del Servei d’Ordre i posteriorment va dirigir el Cos de la Policia fins que va jubilar-se al 1979
Armengol va néixer el 27 de maig del 1915 a la Massana. Tot i així, amb tan sols 18 anys, va decidir marxar del Principat per guanyar-se la vida i passar una temporada a França i una altra a Espanya, en què va viure de prop la Guerra Civil, abans de retornar a Andorra. En un primer moment, va treballar en la construcció de la central de Fhasa, però a partir del 1940 va unir-se al que aleshores s’anomenava Servei d’Ordre, tot convertint-se en uns dels primers agents de policia del Principat. Armengol no només va arribar a dirigir aquell cos sinó que, posteriorment, al 1963, va assumir el càrrec de director de la Policia, que ja no va abandonar fins que va jubilar-se l’any 1979. El seu fill va ser el fundador d’una constructora i el seu nét va convertir-se en conseller general.
Àmpliament homenatjat
El respecte que Armengol va aconseguir guanyar-se en els seus quaranta anys de trajectòria va traduir-se, aquest cap de setmana, en multitud de mostres de condol cap a la seva família provinents tant del Cos de la Policia com de les diferents institucions del país, a més del conjunt de la ciutadania. De fet, al 2011, ja va rebre un sentit homenatge de l’Associació de Policies Jubilats a la Massana. En aquella ocasió, un company de professió, Ricard de Haro, va destacar que Armengol «va deixar una empenta en el cos i, per a molts, és tot un exemple per qui va ser i per com és». En aquell esdeveniment, Armengol va quedar sorprès de la quantitat de gent que el recordava i, per la seva satisfacció, va adonar-se de la gran estima que s’havia guanyat.
En un article a aquest rotatiu cinc anys enrere, l’escriptor Antoni Morell recordava els temps en què Armengol dirigia el Servei d’Ordre: «Feia, i en tots els sentits, alhora de pedagog i de pare, i d’amic. I de policia, certament, que aleshores significava agent del servei d’ordre». El descrivia com una persona «valuosa, humil i sàvia» i lloava la seva qualitat de «testimoni intel·ligent i lúcid d’Andorra».
