Search
Close this search box.
Alex Montero Carrer

Més de 1.400 exemplars en la nova setmana de caça de l’isard

Les captures es mantenen entre el 10 i el 12%, per tal de continuar en la mateixa línia prudent de tots els anys

El pròxim 10 de setembre es dona el tret de sortida a la setmana de caça de l’isard, un esdeveniment que perdurarà fins el 17 del mateix mes. Segons ha informat a EL PERIÒDIC el president de la Federació de Caça i Pesca (FACIP), Josep Maria Cabanes, les previsions d’enguany són «extraordinàries»: «Any rere any hem batut rècords d’isards en la història d’Andorra i enguany hem comptat més de 1.400 en ple estiu, 100 més que l’any passat», ha indicat el president. Un fet que és per estar «ben orgullosos, ja que si als nostres pares o padrins els haguéssim dit que un dia arribarien a aquesta xifra no s’ho haurien cregut».

Aquest augment d’isards en el comptatge no hauria sigut possible sense el Cos de Banders i la col·laboració dels caçadors: «A causa d’haver-hi molta gent a la muntanya, moltes cabrades es queden dins els boscos i sovint no es veuen», ha afirmat Cabanes, tot i estar segur «de no haver comptat tots els isards que hi ha realment». Tanmateix, el també president del partit polític Liberals d’Andorra «toca fusta» per tal d’evitar una possible pandèmia o malaltia com el pestivirus o la queratoconjuntivitis, ja que això «faria caure la xifra de forma determinant i en comptes de 1.400 comptaríem la meitat».

Quant a les captures, segons ha expressat Cabanes, «ens trobem entre un 10 i un 12%, una línia molt prudent perquè la nostra intenció és conservar la setmana de l’isard i continuar amb aquesta tradició». Per a ell, és evident que «si no es treballa la natura, no es produeix» i és més que necessari que entre tots «la treballem, la cuidem i la gestionem». Una de les novetats d’enguany, tal com el president de la federació relata, és la caça del cabirol i el mufló, ja que ambdós «han sigut vists de manera recurrent a les nostres muntanyes».

Més participació femenina i juvenil

Enguany, el nombre de caçadors ha augmentat fins els 650, on també radica una alta participació femenina i juvenil. «La xifra ha ascendit un 30% en total i ja l’any passat vaig valorar positivament el fet que tant dones com gent més jove s’animin a prendre part d’aquesta setmana», ha mencionat el president. A més, aquest ha expressat la «il·lusió» que tenen els infants per anar a dormir al campament: «Més que anar a caçar o expressament a matar com es feia abans, els més petits aprenen des de les arrels a gestionar tant les nostres muntanyes com la nostra fauna». Un fet «motivador» segons Cabanes i que ha portat al fet que molts adolescents es treguin enguany el permís d’arma o coneguin que realment «no tot és matar, tirar o pescar».

Bona col·laboració amb els territoris adjacents

El president de la federació ha destacat també el bon enteniment amb els territoris rurals de Catalunya i els agents francesos. Sobre els primers, ha fet menció especial a la trobada viscuda l’any passat, on aquests no entenien la manera d’actuar dels caçadors andorrans: «Els vam fer entendre que la mentalitat ha canviat i el que tenim ara és un amor per la conservació de la natura», emfatitzant que «la gent ve a passar una setmana a la muntanya i ja no hi ha la necessitat de tancar les tres anelles amb les quals compta cada caçador o cada grup». Una bona relació que és gràcies, una vegada més, al Cos de Banders, els quals «tenen un contacte permanent amb ells i els expliquen com és l’evolució mental dels caçadors andorrans».

Missatge per als reticents i als imprudents

Per aquells que encara veuen la setmana de l’isard com un fet obsolet, Josep Maria Cabanes ho té clar: «Sempre dic que la muntanya és de tots i s’ha de respectar tant a l’excursionista com a l’amant de la natura o l’animalista», afegint que seria un plaer per a tots els membres de la FACIP «explicar-los com funciona i com gestionem l’esdeveniment». Tanmateix, el president es manté en llençar també un missatge per aquells caçadors més imprudents: «Hem de cautelosos, un tret és un segon i la bala perduda pot anar molt lluny i tocar a algú que no sabíem que estava allà».

Comparteix
Notícies relacionades
Comparteix
Notícies destacades
Publicitat
Enquesta
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu