L’avantprojecte de llei dels drets de la infància i l’adolescència donarà més poder als menors amb la capacitat progressiva de decisió pròpia. Així ho ha destacat el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, durant la visita aquest matí de la representant especial de l’ONU en matèria de violència infantil, Marta Santos. Es tracta que els menors prenguin decisions en temes de salut, educació, oci o consum a mesura que adquireixen maduresa «i no de cop, quan compleixen els 18 anys». El text també preveu un registre nacional de maltractament i en aquest sentit, es posaran a l’abast mitjans en línia que simplifiquin la comunicació i l’anonimat entre els joves i les institucions pertinents.
El ministre també ha volgut destacar l’apartat que donarà prioritat pressupostària a les partides destinades als infants i adolescents, respecte d’altres «que també es poden considerar importants, però no tant». Això suposa que Andorra serà pionera en la matèria, ja que, segons Espot, només el Brasil té reconegut aquest dret en les seves legislacions, i el Principat «podria servir de model per a altres països més grans».
Aquesta llei, que derogarà la de l’any 1996 i que suposarà «un abans i un després» arreu, també reforçarà la tutela administrativa, de manera que no sempre caldrà recórrer a la justícia. «Crearem noves modalitats d’acolliment, com l’especialitzat per a nens i nenes amb necessitats específiques o problemes de conducta», que remunerarà a les famílies acollidores, tal com ha explicat el ministre.
Un referent
Santos, per la seva banda, ha asseguretat que es tracta d’un text «molt ben estructurat» amb propostes que podrien servir de «referent» per a altres països, però ha remarcat que malgrat que la llei pugui ser «perfecta i prometedora», si no s’aplica adequadament i no es dona a conèixer, no servirà de res. Espot ha qualificat la llei com «de les més avançades» que hi ha actualment a tot el món.
