A Andorra, s’han donat diversos casos de trombosis com a efecte secundari d’haver patit el coronavirus, sobretot a la zona de la cama i pulmonars. Així ho va explicar a EL PERIÒDIC la doctora en Medicina Interna del SAAS, Silvia Vidal, que també va confirmar que, de moment, no s’ha donat cap cas d’aquest accident hematològic arran de la vacunació. «La Covid altera la coagulació, i clarament, és un factor molt predisposant a fer trombes», va detallar Vidal. De fet, al llarg dels darrers mesos, s’han recollit diferents casuístiques que relacionen directament la malaltia amb les trombosis, tal com també apuntava un article publicat el juliol de 2020 del doctor Xavier Yugueros, del Servei de Cirurgia Cardiovascular de l’Hospital Clínic de Barcelona, quan parlava d’una «desmesurada resposta del sistema immunitari en la lluita contra el virus», generant el fibrinogen –una substància coagulant– amb concentracions «fins a dues o tres vegades per sobre del seu nivell normal», i induint, en conseqüència, a la formació de coàguls.
Però, en què consisteixen exactament aquests episodis? Segons va explicar Vidal, una trombosi és quan «el nostre cos activa la coagulació a través de les plaquetes d’una manera errònia i promou la formació del que són coàguls o trombes», un fet que es pot produir «tant en artèries com en venes», i fa que «aquell vas en concret es tapi i col·lapsi». La simptomatologia pot ser diversa, tal com va indicar la doctora. A tall d’exemple, va detallar que «una trombosi dins d’una artèria coronària et donarà el que coneixem com un infart o una angina de pit. En canvi, una trombosi a una artèria del cervell, et donarà el que es coneix com un ictus, que antigament es deien feridures o embòlies». De fet, en el segon dels casos, també es manifestarà de diferents formes, en funció de la regió on es produeixi: «com un mal de cap, pèrdua de força d’una part del cos, pèrdua de la parla, pèrdua de la visió, marejos, vertígens, o fins i tot, gent que ni se n’adona», va indicar. Altres exemples compartits van ser la trombosi en una vena de les cames, que provoca «inflamació d’aquella zona i dolor», o als pulmons, que es manifestarà amb «dolor al pit i sensació que et costa respirar».
Igualment, hi ha diferents maneres de tractar aquests coàguls. «En l’àmbit cerebral, solem donar antiagregants, o fins i tot, hi ha tècniques per aspirar els trombes», va dir la doctora, que també va detallar que «en els casos que es donen en artèries de cames, per exemple, donem el que en diem tractaments anticoagulants, per anul·lar l’activitat de coagulació, i que per explicar-ho malament, es pot dir que fa la sang molt líquida». Així mateix, també cal tenir en compte que hi ha factors que predisposen a aquests accidents. En el cas dels ictus, Vidal va exposar que «la hipertensió, ser fumador, l’edat o el colesterol», poden ser factors de risc. En les trombosis de les cames, «sabem que tenir una mala circulació, gent amb varius o insuficiències venoses també hi afavoreix».
La relació amb la vacuna
L’element que ha fet aparèixer aquests casos en l’actualitat ha estat per l’efecte secundari del vaccí AstraZeneca. En aquest sentit, Vidal va detallar que segons s’ha pogut observar en la literatura, principalment anglesa –els que més han vacunat amb aquest fàrmac–, és que «són trombosis associades, paradoxalment, a la baixada de plaquetes. Normalment, les plaquetes són les que activen la coagulació i les que ajuden a formar el trombe. Però hi ha alguna síndrome associat secundari a l’heparina que dona baixada de plaquetes, i paradoxalment, promou la creació de trombes. Així, en el cas de la vacuna, sospitem que per algun motiu, segurament immunològic, fa baixar les plaquetes i activa la coagulació».
En qualsevol cas, l’experiència demostra que es tracta d’una relació causal molt poc freqüent, que segons la doctora se situa en un de cada milió de vacunats; mentre que, a l’altra banda de la balança, els casos de trombosis arran de la Covid-19 es donen en un de cada mil casos.
Per tot plegat, Vidal va refermar que des del servei de salut andorrà, «mantenim el que ha dit l’Agència Europea de Medicaments: hi ha un risc, que és innegable i que la literatura el descriu cada cop més, però cal aclarir que és un risc mínim i que el benefici claríssimament és molt més gran». I, per reforçar aquesta seguretat, la doctora va posar en relleu que «quan les noies joves decideixen prendre anticonceptius orals, els informem que tenen un risc de trombosi molt més elevat, i les segueixen prenent igualment». En definitiva, la metge interna va fer una crida a la «tranquil·litat i la cautela», i va animar a la població a què, «si algú es vacuna i nota alguna cosa estranya, que vingui a l’hospital i se’l tractarà com correspon».
