El Govern vol treballar per crear un registre dels estudiants que estan a l’exterior, segons van explicar ahir la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, i la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, durant la seva compareixença per presentar conjuntament l’estat actual de les polítiques públiques que s’han desenvolupat arran l’Acord de Joventut. En aquest sentit, Pallarés va observar que «és una qüestió que encara no s’ha avançat, i coneixem pels històrics que a vegades és difícil mantenir el contacte amb els joves», ja que, a més, és un registre voluntari. Així doncs, encara falta per estudiar com aquesta proposta pot ser més atractiva perquè hi hagi aquesta inscripció per mantenir la comunicació amb el col·lectiu, ja que segons van remarcar ambdues ministres, ara per ara hi ha moltes oportunitats laborals a Andorra, tot i que la situació no sigui fàcil. Actualment, aproximadament el 30% dels alumnes marxen fora a estudiar, però «cada cop es queden més, perquè disposem d’una universitat al territori, i l’oferta formativa ha crescut», va assegurar la titular d’Afers Socials, Joventut i Igualtat. D’aquest 30% de persones, però, no es coneixen les dades de quantes acaben tornant al Principat, i Pallarés va indicar que aquest és un dels apartats amb els quals es treballarà a l’Observatori Social, amb l’objectiu de crear un recull d’informació per poder mostrar després a la població.
Concretament, de les 72 propostes que incloïa l’Acord de Joventut, n’hi ha 41 que ja estan acabades i cinc que encara es troben en un estat molt inicial, com el cas de l’encomanada perquè els joves es puguin beneficiar de la CASS fins als 29 anys. En aquesta línia, Pallarés va informar que en totes les propostes s’ha desenvolupat alguna acció, però ara «s’ha de començar a veure en quines es pot avançar més i si és possible poder acabar-les aquesta legislatura, tot i que algunes són d’acció continuada», va valorar.
Durant la compareixença, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior també va detallar quins són els diferents aspectes en què el seu ministeri està donant resposta a les propostes incloses en l’Acord de Joventut. Entre altres, es preveu l’elaboració de la tercera onada de l’Estudi sobre l’Abstenció just després de les eleccions generals i comunals, amb un especial seguiment dels més joves. Paral·lelament, es farà un seguiment de l’itinerari educatiu i laboral de la generació que va cursar el darrer curs de secundària obligatori a Andorra l’any 2011-2012, i es repartirà una enquesta en la qual, a més de la situació actual d’aquests estudiants, es demanarà informació sobre la seva trajectòria educativa i laboral, amb el propòsit de fer una onada cada dos anys d’aquest estudi. Vilarrubla també va parlar de la diversificació de l’oferta formativa, especialment en la formació professional, dels programes per treballar a les escoles, les drogodependències i de la violència de gènere o l’educació sexual.
Joventut, per la seva banda, està fent el seguiment de totes les persones a les quals va atorgar l’ajut d’emancipació per a joves per conèixer la seva situació actual, així com les seves necessitats o dificultats. Alhora, ja s’ha encomanat als assessors del Consell d’Europa pel futur Pla Nacional de la Joventut alinear-se amb els eixos estratègics europeus en la matèria.
En el torn de preguntes, el conseller de Terceravia+Unió Laurediana+Independents Oliver Alis va qüestionar si la gratuïtat del transport públic es mantindrà o si només és una mesura temporal, al que Pallarés va respondre que, pel que fa als joves, aquests tindran garantit el servei durant tot el curs escolar; i respecte a la resta de la població, tot i que està previst continuar amb la gratuïtat el 2023, va recordar que encara s’està considerant, perquè no deixa de ser una prova pilot i s’han de fer les valoracions necessàries per observar si econòmicament la conjuntura també acompanya. «La voluntat del Govern és continuar mantenint aquesta mesura, perquè a més ajuda molt i sembla que està tenint molts bons resultats», va indicar la ministra.
Per acabar, el conseller socialdemòcrata Carles Sánchez va manifestar que «que hi hagi propostes en curs no vol dir que estiguin assolides», i va lamentar que en alguns casos, es donen per finalitzades qüestions que no responen a l’encàrrec de la proposta.
