Els flamants i incontestables resultats que va deixar ahir el primer Observatori de l’any d’Andorra Recerca i Innovació situant la qüestió de l’habitatge com la principal preocupació (i més urgent) de la ciutadania, amb set de cada 10 persones puntuant-lo en primer lloc, no ha trigat gaire en fer-se ressò en l’escenari polític.
És per això que una de les formacions que fa anys que eleva el to en aquesta matèria com és la que conforma i encapçala Carine Montaner ha sortit al pas aquest divendres per defensar en un comunicat obert als mitjans la necessitat d’una «resposta eficient per part del Govern» per atansar la problemàtica d’una vegada per totes. «No ens sorprèn pas que el 70% de la població ho manifesti. Només confirmen els problemes estructurals d’un país que no admet escoltar propostes concretes, treballades i responsables com les que hem presentat al llarg dels darrers quatre anys i sempre les rebutgen», expressa l’escrit d’Andorra Endavant.
De fet, justament ahir era el mateix cap d’Estat, Xavier Espot, qui reconeixia públicament que la problemàtica de l’habitatge està lluny d’acabar-se afirmant que «segurament s’acabarà la vigent legislatura sense haver pogut resoldre aquesta malaurada situació». En aquest sentit, les dades que extreu l’AR+I de l’enquesta són clars en alguns paràmetres com que més del 40% d’enquestats troba excessius els preus del lloguer, un 12% no veu solució per poder veure els seus fills independitzats o que s’hagin de destinar bona part de les rendes a cobrir una necessitat tan primerenca com és viure sota un sostre.
No ha fet gens de gràcia, doncs, al sinus d’un Andorra Endavant que ha valorat que és «plenament conscient de la situació que viuen moltes famílies» i que per això lamenten que Govern i majoria hagin declinat estudiar-les durant tot aquest temps. Algunes d’aquestes iniciatives, com s’ha citat en la carta, anaven des de posar fi a la denominada «trampa del fill» (proposant haver d’acreditar davant l’Executiu tota la documentació justificativa perquè l’administració en validés l’autenticitat), l’exempció de l’IRPF fins als 40.000 euros anuals i fins als incentius fiscals en l’Impost de Societats per a les empreses que incrementessin els salaris més baixos.
«Lamentem que la majoria parlamentària hagi preferit rebutjar les nostres propostes en lloc de treballar-les. Convé actuar amb decisió» – Carine Montaner
Amb aquest lament i amb la convicció que «amb els recursos tècnics i administratius que disposa l’Estat, moltes d’aquestes propostes s’haurien pogut perfeccionar i convertir en mesures útils per a la ciutadania«, el grup parlamentari que lidera Montaner ha tancat un missatge que conclou amb el reclam que «cal actuar amb decisió i sense excuses». Deixant per escrit que la seva prioritat continuarà sent que «les famílies recuperin el poder adquisitiu», un altre dels seus companys de la bancada d’oposició, el Partit Socialdemòcrata, ha aprofitat per denunciar que «l’Observatori és una esmena a la totalitat a les polítiques d’un Govern que desmunta així el seu relat triomfalista».
No en va, el missatge que ha transmès a la ciutadania el PS després de contemplar una evidència ja als ulls de tothom, és que el model de Demòcrates per Andorra «ha fracassat allà on més importa: garantir que la gent pugui viure amb dignitat». Posant el focus en la seva pertinent valoració, els socialdemòcrates han subratllat que haver descongelat els lloguers es percep com una decisió «incomprensible» per part dels legisladors que «podria empitjorar encara més la situació de les famílies», fent saber que aquestes mesures afavoreixen l’especulació i que només hi ha una alternativa adequada: «forçar una nova pròrroga dels lloguers i engegar així un nou model per al Principat».
Demòcrates, confiant a madurar les polítiques
En última instància (ja que no ha sigut possible contactar amb el grup de Concòrdia) li ha tocat pronunciar-se a la proporció majoritària de la cambra, i en aquest sentit aquest mitjà ha pogut adreçar-se al seu president, Jordi Jordana, qui ha fet un petit balanç d’una problemàtica que si la seva formació pogués triar només una línia d’acció a enfrontar en el que resta de mandat, seria clarament la d’habitatge, tot i reconèixer, en la part que concep al poder adquisitiu, que els «índexs d’atur ara mateix es troben en valors mínims».
«És evident que el Govern necessita un temps per fer aterrar i madurar l’ampli ventall de mesures, que trobo encertades, que ha impulsat i posat a disposició per aquest front: com haver arreglat la situació dels pisos buits i fer aflorar els apartaments turístics, limitacions a la inversió estrangera i el famós parc públic. També ho és l’ajuda per a l’adquisició del primer habitatge, però és clar, s’ha d’entendre que són accions que necessiten un cert recorregut en el temps», ha concretat el conseller general demòcrata, apel·lant al seu seguiment.
«La qüestió dels salaris no té cap misteri: les competències del Govern són fer apujar els sous mínims, però tampoc fer-ho d’una manera sistemàtica perquè no seria viable» – Jordi Jordana
Demanat si les mesures facilitades per l’Executiu estan arribant a cobrir també les necessitats dels col·lectius demogràfics més vulnerables, Jordana ha estipulat que per això han presentat recentment una proposta d’acord a la cambra que contempla unes mesures per part de l’Institut Nacional de l’Habitatge per acompanyar a aquestes famílies amb dificultats i fer-ho, a més, des de l’àmbit legislatiu.
«Totes aquestes accions necessiten temps, ja que alternatives n’hem aportat i encara que no siguin excepcionals, ajuden a pal·liar la qüestió». Sobre la situació de les butxaques, el president de DA pensa que la competència estatal és la de modificar el salari mínim perquè aquest fa apujar la resta de rendes, però no fer-ho de manera constant, atès que no «és la via que veiem», ha sentenciat.
