El Govern va donar llum verda a inicis de desembre a un increment de 372.172,57 euros en la partida del Ministeri de Transformació Digital per reforçar eines informàtiques clau de l’Administració. L’ampliació pressupostària, pensada per a l’exercici del 2026, s’emmarca en el conjunt de mesures impulsades al llarg del 2025 per accelerar la transformació digital del país, un any marcat per l’impuls de projectes com la cartera digital i per l’anunci de la creació del Centre de Benestar Digital, concebuts com a peces centrals del nou model de relació entre el Govern i la ciutadania.
L’increment va quedar formalitzat amb la publicació del Decret 469/2025 al BOPA el 17 de desembre, que autoritza aquesta despesa per finançar programari especialitzat destinat a millorar la gestió de serveis digitals i la integració de sistemes públics. Segons l’Executiu, la mesura respon a la necessitat d’adaptar l’Administració a un entorn cada vegada més digital, en què els tràmits, els serveis i l’atenció a ciutadans i empreses passen progressivament del paper a la pantalla.
L’augment pressupostari s’inscriu en un pla estructurat en quatre eixos que vol modernitzar els serveis públics, reforçar les empreses, garantir la seguretat digital i protegir els drets de la ciutadania
L’increment s’emmarca en les previsions de la Llei del pressupost del 2025, que habilita el Govern a aprovar despeses pluriennals per a subministraments, serveis i assistència tècnica, sempre dins dels límits fixats en relació amb els ingressos previstos.
El ministre de Transformació Digital, Marc Rosell, va defensar -en el marc de presentació de les accions del Centre de Benestar Digital, el passat octubre- reiteradament que aquest desplegament va més enllà de la tecnologia. “Volem impulsar un acompanyament real a la transformació digital”, va afirmar, subratllant que “hem d’estar al costat dels ciutadans i de les empreses”.
Una de les potes més visibles d’aquest enfocament social és el futur Centre de Benestar Digital. Segons el ministre, l’objectiu és “fer accions molt pedagògiques, molt educatives i d’acompanyament”, tant per als usuaris com per a les famílies. El projecte preveu un espai físic, desenvolupat en col·laboració amb Andorra Telecom, així com tallers i seminaris adreçats a diferents col·lectius. “Quan el centre estigui obert, la finalitat serà ajudar i acompanyar”, ha resumit Rosell.
El ministre també va posar el focus en les preocupacions recurrents de pares i mares, especialment l’ús excessiu de dispositius i l’accés a continguts inadequats. “No tot està completament blindat”, va admetre, tot defensant la importància de “donar eines per comunicar i informar l’usuari”, també en el cas dels menors, perquè puguin identificar situacions de risc o vulneracions de drets. Rosell s’ha mostrat convençut que, per la dimensió del país, Andorra pot desplegar mecanismes d’acompanyament “de forma bastant ràpida” a través d’associacions de pares, entitats esportives i altres canals de proximitat.
El Govern vincula l’augment de la partida a la necessitat d’acompanyar ciutadans i empreses en el procés de transformació digital
Paral·lelament, el 2025 ha estat l’any de l’impuls definitiu de la cartera digital, un projecte amb una finalitat diferent de la del Centre de Benestar. “No és una eina pedagògica”, va puntualitzar Rosell, sinó un instrument per portar al telèfon mòbil la documentació i acreditacions que fins ara s’emmagatzemaven en format físic, seguint una evolució similar a la dels sistemes de pagament. El ministre ha recordat, a més, que una directiva europea preveu que a finals del 2026 els països europeus acceptin el carnet de conduir en format digital, un escenari al qual Andorra vol arribar preparada.
Aquestes iniciatives s’insereixen dins del Pla de Transformació Digital del Govern, que articula l’acció pública en quatre grans eixos. El primer és la digitalització de l’Administració, amb l’objectiu que el 90% dels tràmits siguin digitals el 2030, reforçant la seu electrònica, la facturació electrònica i l’automatització de processos, sense deixar de banda punts d’atenció presencial per evitar exclusions. El segon eix se centra en la digitalització del teixit empresarial, especialment de les PIMEs, amb programes de suport financer i formatiu, assessorament i promoció de nous sistemes de pagament digital.
El tercer pilar és el de les infraestructures tecnològiques i la ciberseguretat, amb el reforç de l’Agència Nacional de Ciberseguretat, el desplegament del bus d’interoperabilitat, el desenvolupament de la identitat digital andorrana i l’ús de tecnologies com la intel·ligència artificial, el blockchain i el cloud. Finalment, el quart eix posa l’accent en els drets digitals i el benestar ciutadà, amb polítiques de protecció de dades, reducció de la bretxa digital, formació en competències digitals i l’establiment d’un marc ètic per a l’ús de la tecnologia.
