Quan tot just fa un any que va entrar en funcionament l’Estació Nacional d’Autobusos, s’ha sabut que la instal·lació ha mogut fins ara unes 300.000 persones, entre entrades i sortides. Aquesta xifra se situa dins les previsions, però a la zona baixa, ja que s’havia establert la gestió de fins a 400.000 passatgers anuals. El director de l’estació, Jaume Vidal, ho atribueix a que de moment la línia que uneix Andorra i la Seu d’Urgell no fa parada a l’estació nacional.Pel que fa a trànsit diari, s’ha situat en prop de 1.000 persones i en uns 50-60 autobusos.
Els propers dies s’inaugurarà un aparcament per a unes 100 places a tocar de l’estació, gràcies a un acord de lloguer de terrenys al que ha arribat el Comú d’Andorra la Vella amb un privat. També s’han habilitat dues places de càrrega i descàrrega, s’ha instal·lat un caixer automàtic, màquina de canvi i més màquines de venda de menjar. D’aquesta manera, Vidal va celebrar que al llarg d’aquest any s’hagin anat completant diverses accions per millorar el servei que la instal·lació ofereix als usuaris.
El proper objectiu és la construcció d’una parada d’autobusos a tocar de l’estació, a l’avinguda Tarragona, perquè s’hi puguin aturar entre tres i quatre vehicles.
Noves infraestructures
Durant aquest any han sortit a la llum diverses mancances de la infraestructura. Una d’elles és la manca de bar, per un «mal plantejament inicial». En aquest sentit, Vidal va informar que estan treballant en un projecte per fer un petit bar i que ja l’han proposat al Govern, però estan a l’espera de resposta. Una altra problemàtica és la manca d’informació turística pensant en els usuaris que just arriben al país, una tasca que actualment fan els mateixos venedors de bitllets, segons informa l’ANA.
Pel que fa a aquest segon any de vida de l’estació, de moment no hi ha prevista l’ampliació de noves rutes per part de les companyies, però sí que es vol arribar a la xifra dels 400.000 usuaris. Al parer del director de l’estació, s’hauria de considerar aquesta línia internacional (passa per una frontera, va justificar) i, per tant, hauria de parar a l’interior de la instal·lació com ho fan la resta de línies d’aquestes característiques.
