La mona de Pasqua continua sent una de les tradicions més arrelades al país, especialment entre famílies, padrins i infants, que mantenen viu aquest costum any rere any. Des de Fleca Font expliquen que, tot i que el futur pugui portar canvis, avui dia la tradició es manté ben viva, amb una clientela fidel formada principalment per famílies amb nens petits, padrins i veïns que aposten per productes artesans.
Aquest arrelament es tradueix també en les preferències de consum. Els sabors clàssics continuen sent els més demandats i, segons Fleca Font, la trufa i la mantega encapçalen les vendes. Tot i això, l’oferta s’ha ampliat amb opcions com la nata, la xocolata o la fruita, i cada vegada és més habitual que els clients demanin mones adaptades als seus gustos, fet que evidencia una evolució del producte sense perdre l’essència tradicional.
Les pastisseries aposten per mones úniques i personalitzades que combinen tradició, creativitat i nous dissenys adaptats als clients actuals
En paral·lel, les pastisseries constaten que el paper de la mona ha evolucionat. Des de la pastisseria Dolça, Btissam Diliz explica que “avui dia estan molt més treballades visualment i sobretot molt més personalitzades”. En aquest sentit, destaca que “els clients volen sobretot productes a mida”, amb la possibilitat de triar gustos, colors i decoració, fet que converteix cada peça en única.
El procés d’elaboració també reflecteix aquest nivell de detall. Tal com apunta Diliz, “l’elaboració es fa completament a mà, amb diverses etapes: preparació, muntatge, decoració i acabats”, motiu pel qual recomanen fer les comandes amb antelació per garantir el resultat final.
Un dels elements imprescindibles de la Pasqua continua sent la xocolata, especialment en forma d’ous i figures. Des de la pastisseria Estopiñán expliquen que “la base és la xocolata” i que es treballa amb peces fines per millorar-ne la textura. A més, remarquen el vessant més lúdic d’aquest producte: “La pasqua és el moment més infantil de l’any, perquè posem molt de color a la xocolata”.
“La xocolata és el moment més infantil de l’any, perquè hi posem molt de color” – Alexis Estopiñan
Aquesta evolució també es veu en la diversitat de propostes. Des d’Estopiñán expliquen que conviuen opcions tradicionals amb d’altres més modernes, amb figures clàssiques com conills o gallines i creacions inspirades en personatges o tendències actuals.
Pel que fa als preus, el sector admet que s’ha produït un increment en els darrers anys, especialment a causa de l’encariment de la xocolata. En aquest sentit, des d’Estopiñán remarquen que el cost final no depèn només dels ingredients: “No només és el producte, sinó les hores que hi ha al darrere”, ja que moltes peces requereixen una elaboració manual i detallada.
Finalment, des de la pastisseria De Lisi Ós també remarquen la complexitat del procés, assenyalant que l’elaboració pot allargar-se diverses hores: “Podem arribar a estar-hi tres o quatre hores”. En aquest sentit, destaquen la dificultat de treballar amb la xocolata, ja que es tracta de peces molt delicades: “Pot passar que, en desemmotllar un ou, es trenqui”, fet que obliga a repetir tot el procés des de l’inici.
