Andorra manté uns nivells de seguretat elevats malgrat el creixement constant de població i turisme dels darrers deu anys. Així ho han afirmat aquest dilluns la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, i el director de la Policia, Bruno Lasne, durant la presentació de les dades de seguretat corresponents al període 2015-2025. Un l’informe en què es desprén que la delinqüència no ha augmentat i l’índex de seguretat pública es manté estable, amb un nivell d’incidències molt baix en relació amb el creixement demogràfic i l’afluència turística.
Així, les dades fetes públiques aquest matí mostren que la població ha passat de 71.732 habitants el 2015 a 88.649 el 2025, mentre que el nombre de visitants ha augmentat de 7,8 a 9,6 milions. Tot i aquest increment, la policia només ha registrat un 1,1% d’intervencions en proporció als habitants. “Cada dia intervenim per incidències menors, com molèsties o sorolls, però no hi ha cap increment en seguretat”, ha assegurat Lasne, qui ha volgut remarcar que “hi ha qui pensa que vivim en un infern, però estem en un paradís” i posant en relleu que Andorra és reconeguda internacionalment com un dels països més segurs del món. En total, enguany s’han registrat 7.099 actuacions policials fins al 30 de setembre, una xifra que representa una caiguda del 46,6% respecte al pic del 2019, quan se’n van registrar 13.291, i de l’11.775 el 2022
En aquesta línia, Molné ha destacat que “la sensació d’inseguretat és, en molts casos, una percepció”, remarcant que “com a poders públics tenim l’obligació de comparèixer per donar un missatge a la ciutadania i per tranquil·litzar-la”. “Darrerament s’ha fet ressò a la premsa que Andorra no podia ser un país segur”, ha ponderat la titular de la cartera de Justícia i Interior, qui també ha aprofitat per advertir que “aquests missatges causen alarma social, fan malbé la nostra reputació i només es poden fer si hi ha dades”. En aquest sentit, ha explicat que “el que vam fer va ser analitzar aquestes dades i de seguida vam veure que era més una percepció; pot passar que un fet concret surti a les xarxes i això creï alarma social”.
“La sensació d’inseguretat és, en molts casos, una percepció […] Aquests missatges causen alarma social, fan malbé la nostra reputació i només es poden fer si hi ha dades” – Ester Molné
De manera més desglosada, les dades recollides fins al 30 de setembre indiquen una reducció de les baralles i de les lesions físiques fora de l’àmbit domèstic. Els enfrontaments a la via pública han passat de 218 el 2015 a 128 el 2025, i els produïts en espais interiors, de 55 a 45. Pel que fa a les lesions físiques, s’ha passat de 52 a 13 casos. En canvi, els delictes de contraban han crescut de manera notable, de 2 a 20, en la mateixa dècada. El total de detencions anuals se situa en 555, de les quals prop del 30% corresponen a delictes contra la seguretat col·lectiva.
Per altra banda, els delictes contra la llibertat sexual sí que han registrat un augment de denúncies, que la policia atribueix a una millor detecció, a la major conscienciació i a la millora dels protocols d’atenció, especialment a través dels punts liles. Els detinguts per aquest tipus de fets han passat de 4 el 2015 a 11 el 2025, amb 3 casos de violació i 8 d’altres agressions sexuals. L’any 2024 es van tancar 18 casos, una xifra superior a la d’enguany, fet que apunta a una tendència a la baixa. “És molt important analitzar aquestes xifres amb prudència”, ha explicat Molné, qui ha remarcat que “l’augment de detecció no té a veure amb menys seguretat, sinó amb més conscienciació i millors protocols d’atenció a les víctimes.”
El nombre total de denúncies també s’ha reduït. El 2015 se’n van registrar 3.117, el 2024 van arribar a 3.886 i fins al setembre del 2025 s’han comptabilitzat 2.572. Els delictes més freqüents continuen sent els relacionats amb el patrimoni, com estafes en línia, ús fraudulent de targetes o robatoris, amb un índex de resolució que supera el 70% i, en els casos més greus, que s’apropa al 100%. “Penso que tenim un país segur, i hem d’explicar a la ciutadania que pot comptar amb nosaltres i viure tranquil·la i en llibertat. Posarem tots els mitjans perquè així sigui”, ha assegurat Lasne, qui també ha insistit que “això no va de nacionalitats” i que “no tenim més detinguts immigrants que andorrans”. En aquest sentit, ha puntualitzat que “hi ha nacionalitats de detinguts que han baixat simplement perquè hi ha menys residents”.
