La reclamació per danys i perjudicis dels actors civils va centrar ahir la quarta jornada del cas BPA. Les demandes exposades ahir es podrien resumir en dos: les defenses dels 25 processats van demanar en bloc que els actors civils no tinguin representació en el judici a l’entendre que no poden reclamar perjudicis perquè no hi ha una relació directa entre el seu dany i el presumpte delicte; els lletrats que representen els actors civils, per contra, defensen els seus interessos argumentant que la pèrdua de les accions que han patit respon a les suposades males praxis que es feien a BPA.
L’AREB, la nota del FinCEN i una presumpta teoria de la conspiració van anar apareixent durant tota la sessió que ahir va tornar a començar poc després de les 9.30 hores i es va allargar fins passades les 15.30 hores. Entre la bateria d’arguments, però, no es va detallar quina és la quantitat econòmica reclamada, ja que, segons van indicar els advocats encara no està del tot quantificada.
Culpa de l’AREB o de BPA?
Tots els lletrats dels acusats es van expressar en la mateixa línia: la pèrdua de valor de les accions «no té res a veure» amb el delicte de blanqueig que s’està jutjant, per la qual cosa, alguns d’ells va afegir a la demanda d’expulsió que els actors civils es facin càrrec de les costes dels advocats. L’encarregat de presentar la qüestió va ser Salvador Capdevila que va insistir en la manca de perjudici directe del blanqueig. Una afirmació que va rebre el suport del representant legal de Joan Pau Miquel, Jesús Jiménez, que va deixar clar que el perjudici sofert és «indirecte», ja que la responsabilitat civil «només podria deriva del delicte origen del blanqueig i no del blanqueig en sí mateix».
Per la seva banda, la lletrada Anna Solé va afegir que el causant dels danys denunciats, en cas de demostrar-se, és l’AREB, i no la nota del FinCEN com indicaven els actors civils. «En tot cas, el perjudici dels actors civils no es deriven dels fets que discutim avui, sinó de la via administrativa contra l’AREB que és qui va dictar aquesta acció», va afirmar Solé. En el mateix sentit es va expressar Josep Anton Silvestre que va preguntar irònicament «qui va intervenir el banc?». «Va ser una decisió administrativa decidida per l’AREB», va respondre. «De la creació de l’AREB i del banc pon i totes les decisions administratives de l’AREB és d’on es deriven els perjudicis dels actors civils», va sentenciar.
Tot el contrari van opinar els representants dels actors civils. La primera en intervenir va ser Sophie Bellocq que va deixar clar que van ser els «disfuncionaments de BPA» els que van provocar els «possibles actes de blanqueig de diners». «Si no s’haguessin produït els actes de blanqueig, ni el FinCEN, ni l’AREB, ni ningú hagués fet res», va considerar, tot afegint que «el que ha passat dins de BPA, la manca de control i que ningú fes la seva feina, ha portat a què hi hagués una alta desorganització i que hi hagi blanqueig de diners». Per subjectar la seva explicació, Bellocq va recordar que «les persones aquí assentades», fent referència als 25 processats, ja havien estat avisats el 2012 que «la forma com estaven treballant era una amenaça per l’entitat en tema de blanqueig».
Els defensors culpen a l’AREB de les pèrdues i els actors civils responsabilitzen els gestors del banc
Molt clara va ser també la lletrada Bibiana Rossa que va assegurar que «el nostre perjudici és real, ja voldríem que no fos així». Segons el seu criteri, el que s’està jutjant en el marc del cas BPA aquests dies és «que els encausats assentats aquí haguessin estat remunerats per fer una anormal funció financera» i que això «hagués estat la causa de la intervenció de BPA». Tot plegat ha portat als seus clients, va defensar, «no només una ofensa pels danys i les il·lusions dipositades a BPA», sinó també «un perjudici greu de la pèrdua directe i absoluta de les accions que tenien a l’entitat bancària».
Pel que fa a l’argument de l’AREB, Rossa va deixar clar que «els problemes no provenen del 10 de març del 2015 quan el FinCEN va publicar la nota, ja feia anys que s’arrossegaven». Una afirmació que va rebre resposta per part de Mireia Canturri indicant que «si el 2008 ja feien malament les coses s’hauria produït la nota aquell any i no va ser així».
Rossa també va carregar contra els defensors dels processats per no haver protestat fins ara de la seva presència: «perquè no se’ns ha dit res fins ara? Això no només és oportunitat, és oportunisme», va emfatitzar tot preguntant-se «per què se’ns amenaça amb pagar els costos? Per fer-nos por? Per fer-nos marxar?».
Per la seva banda, Joan Albert Farré va apuntar que «si ve el delicte de blanqueig no requereix un perjudic concret per la seva consumació, això hauria de ser independent que arran d’aquest blanqueig hi puguin haver perjudicis econòmics».
La «mort» de BPA i la teoria de la conspiració
Qui va matar BPA i la demostració de l’existència d’una presumpta conspiració contra l’entitat bancària van ser els dos gran enigmes que ahir van sobrevolar la sessió judicial. El punt d’inici del debat paral·lel el va començar l’advocada de part dels actors civils, Sophie Bellocq que va qüestionar, gairebé en to burlesc, que l’Estat espanyol, a través de la seva policia, hagués mantingut contactes amb els Estats Units perquè emetessin la nota del FinCEN. «Difícilment dos o quatre guàrdies civils o l’Estat espanyol pugui anar al FinCEN i dir-li el que ha de fer», va considerat, tot afegint que «parlem d’una sèrie de coses que no tenen ni fonament ni estan provades».
En el mateix sentit es va expressar Jean-Michel Rascagneres també lletrat dels actors civils: «Costa de creure que la policia patriòtica ha anat a manipular els Estats Units». I va agregar que «la mort de BPA és causa d’algunes de les persones que estan aquí assentades [els processats]. Si ningú s’hagués adonat de res, podrien continuar delinquint durant vint anys».
No van opinar el mateix Solé i Clavera que no van dubtar a respondre. «A BPA l’ha matat l’Estat per omissió de socors», va afirmar Solé. Per la seva banda, Clavera va augurar que en un futur es demostrarà que «Pino, Barroso i Blas van tenir contactes amb el FinCEN».
