El primer de gener de l’any 2018 entrarà en vigor el per ara Projecte de llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, malgrat la sol·licitud del sector de posposar la data fins el 2020 en vista de l’esforç que els suposarà adaptar-s’hi. La denegació d’aquesta demanda ha conduït l’Associació de Societats Andorranes d’Assegurances i Reassegurances a requerir al Parlament «un període de transició adaptat per permetre que les entitats concernides» per aquest text puguin acomodar-s’hi «amb totes les garanties». Així, creuen oportú estipular «un període mínim de cinc exercicis comptables» per adequar-se a un nou marc cenyit per les exigències internacionals.
«La creació d’una nova disposició transitòria» amb què el projecte de llei acceptat a tràmit per part del Consell General el passat setembre prevegi «un termini de cinc anys» per facilitar l’assumpció dels nous requisits –però, sobretot, a l’apartat amb què es regula el règim d’exercici de l’activitat– no és l’únic dels canvis que el sector creu que s’haurien d’aplicar en la normativa redactada per l’Executiu.
En total, l’agrupació d’asseguradores ha desglossat, en un text que presentarà als grups parlamentaris per tal que es tinguin en compte les seves proposicions i al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, una quarantena de modificacions que afecten, entre altres qüestions, a les «activitats realitzades sense autorització», a l’«obligatorietat de la contractació d’assegurances» o a les «entitats reasseguradores amb domicili social a l’estranger».
La nova llei, capitanejada pel ministre de Finances, Jordi Cinca, ha estat projectada amb la finalitat d’adequar la regulació del sector als estàndards europeus i internacionals i, entre altres aspectes, suposa una major protecció vers els clients d’aquestes companyies, però també una nova taxa que ho permeti.
Les companyies volen suprimir algunes definicions/ L’article sisè del Projecte de llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances defineix bona part dels tecnicismes propis de l’àmbit que, posteriorment, s’inclouen dins la normativa. No obstant, hi ha «definicions que després no estan en tot el text», pel que se’n demana la supressió. En qualsevol cas, les asseguradores matisen que «si és que es vol aquestes definicions perquè seran necessàries per al desplegament reglamentari com a mínim s’hauria» d’esmentar «aquests termes». Un exemple que «no resulta lògic» és que «tot i incloure la definició del Fons de garantia per a la liquidació d’entitats asseguradores», lamenten, «no es precisi en tot l’articulat» en quines casuístiques «intervindrà» aquesta figura.
Obligatori contractar empreses d’Andorra / Una de les exigències de les societats de prevenció de riscs passa perquè «totes les assegurances que tinguin per objecte béns» situats al país «hauran de contractar-se necessàriament amb entitats asseguradores autoritzades a exercir» la seva activitat al Principat.
Necessitat d’unificar terminis i requisits/ Les asseguradors discrepen amb que no es prevegi, per exemple, «un recurs administratiu previ per a les infraccions molt greus», pel que exigeixen, per tal de modificar aquest i altres defectes «unificar terminis i requisits de recursos i impugnació jurisdiccional» davant l’autoritat supervisora.
La indispensabilitat d’autorització, genèrica/ L’àmbit també vol concretar l’obligatorietat d’obtenir una autorització administrativa per a les empreses estrangeres, en vista que ara és «genèrica i imprecisa». Així, demanen que les reasseguradores «domiciliades fora» puguin exercir sense necessitat d’autorització ni de delegat.
Conseqüències de no tenir autorització/ Les companyies volen que el text es modifiqui en favor de no esquitxar un delegat amb la perpetració d’una activitat sense autorització per part d’una entitat. A més, creuen que les que actuïn sense el degut permís hagin de «satisfer una indemnització» per llei.
Sense autorització, de ‘lleu’ a ‘molt greu’/ «D’acord amb el projecte de llei», es queixa el redactat de les asseguradores, «la realització d’activitats» sense la preceptiva autorització «seria constitutiva d’una infracció lleu» i, per contra, «entenem que es tracta més aviat d’una infracció molt greu».
