El president de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA), Daniel Armengol, i el secretari tècnic, Joan Tomàs, han comparegut aquest dimecres al Consell General en el marc de la Comissió d’Estudi per assegurar un creixement sostenible. Durant la seva intervenció, Armengol ha posat de manifest les mancances estructurals del país en matèria d’habitatge, dades i planificació urbanística, i ha advertit que “la situació pot ser que es continuï tensant o tornarem a la situació del 2011, on teníem 2.000 pisos buits perquè la gent acabarà marxant, ja que aquí no es pot viure”.
Armengol ha insistit en la necessitat de definir un model de país que fixi les bases del creixement. “Potser cal començar la casa pels fonaments i posar-nos tots d’acord en les quotes pel model migratori, però hem de veure quina immigració volem”, ha dit. En aquest sentit, ha exposat que cal un creixement “sostingut i sostenible” amb visió a llarg termini, i ha recordat que el país ha viscut “15 anys de dents de serra” pel que fa a l’evolució demogràfica.
Com a exemple, ha explicat que l’any 2005 la població rondava els 80.000 habitants i ja es parlava de problemes de mobilitat i habitatge, mentre que el 2014 havia baixat fins a uns 65.000 residents i aquests problemes pràcticament havien desaparegut. Segons les dades presentades, només entre 2019 i 2024 la població ha crescut més d’un 12%, amb un increment del 13% en assalariats, del 31% en cotitzants per compte propi i del 8,5% en residències passives.
Concretament, el 2023 el saldo migratori va ser de +1.874 persones i +1.340 empreses, però només es van incorporar 468 habitatges, amb una capacitat per a 1.030 persones anuals. “Si no aconseguim suplir aquest dèficit d’habitatges, no hi ha futur possible”, ha alertat Armengol, que també ha advertit que les actuals moratòries urbanístiques i les restriccions dels nous plans urbanístics contribueixen a limitar encara més l’oferta. “Com menys superfície autoritzada, més apuja el preu”, ha afirmat.
El president de l’EFA ha expressat dubtes sobre l’estratègia de promoció pública d’habitatge: “No veiem amb bons ulls que Govern s’estigui convertint en una immobiliària”. En aquesta matèria, ha posat d’exemple els projectes a Terra Vella: “Govern està fent pisos i aparcaments i el comú farà el mateix. Creieu que hi haurà el mateix preu? Al privat li direu que faci allà una caseta de lloguer?”. Tanmateix, ha apuntalat en el fet que molts propietaris prefereixen vendre les seves parcel·les i buscar altres tipus de rendibilitat, remarcant que els actuals costos de construcció no afavoreixen l’edificació per al lloguer i que molts compradors acaben sent estrangers amb alt poder adquisitiu.
Per aquest motiu, Armengol ha defensat un conjunt de mesures per revertir la situació: explorar instruments normatius que vinculin la variació del lloguer a l’IPC per estabilitzar el mercat, promoure incentius fiscals per als promotors, augmentar l’edificabilitat en zones urbanes quan es restringeixi en àrees protegides, crear un Fons Nacional de l’Habitatge i externalitzar la gestió del parc públic per evitar que el Govern assumeixi un rol de promotor.
Un dels altres aspectes que han detallat des de l’Empresa Familiar Andorrana és l’accés a les dades, apuntant que hi ha mancances en aquesta matèria. Precisament, un dels principals problemes que han denunciat és l‘absència de transversalitat entre administracions comunals i nacionals. Armengol ha criticat que les xifres no sempre coincideixen entre institucions, com és el cas dels pisos buits, els metres quadrats edificables o les llicències comunals. “Sense dades és difícil planificar i, per tant, difícil programar les necessitats d’un país sencer”, ha dit. Continuant en aquesta temàtica, ha apuntat que en el que es fixen des de l’associació és en el PIB per capita: “De poc serveix que l’economia vagi bé si el PIB per capita continua baixant”. Així doncs, Armengol ha exposat que al país costa molt “atreure talent”, fent referència a la incomprensió si “l’economia va bé”.
Armengol ha exposat sobre l’arribada de treballadors per compte propi que “no crec que estiguem preparats per deixar a Andorra a la gent que no sap estimar-se-la” i ha alertat del risc de desconnexió social: “Quan veus que moltes empreses es cansen de remar a favor d’alguna cosa”. En aquest àmbit, el secretari tècnic de l’EFA, Joan Tomàs, ha apuntat que un dels aspectes que preocupen a l’associació és que les empreses familiars que hi ha a Andorra “tenen una visió de país”, a més que “dins l’EFA hi ha una transversalitat en tots els sectors”.
