El trastorn de l’espectre autista s’ha descrit com una manera diferent de percebre el món, que sovint resta amagada fins a l’edat adulta, en especial en les dones. Així ho ha explicat a EL PERIÒDIC Isabella Vargas, tot subratllant la manca d’informació sobre l’autisme en dones i afirmant que fins fa 20 anys s’ha cregut que les dones no podien ser diagnosticades d’aquest trastorn presentaven, quan la realitat n’ha demostrat el contrari.
Vargas ha destacat que “la meva història també és d’una adulta que descobreix que és autista”, i ha indicat que molts professionals no han sabut reconèixer els senyals femenins del trastorn. “És molt comú que a les nenes autistes no se les diagnostiquen fins que siguin grans”, ha explicat, i ha precisat que la facilitat per imitar la conducta de les persones neurotípiques ha camuflat la situació de moltes d’elles. També ha reconegut que li han diagnosticat TDAH, fent que la combinació amb l’autisme “s’equilibri d’alguna manera” i pugui dificultar encara més la detecció primerenca.
Ha subratllat que, en molts casos, les dones accedeixen a la consulta psicològica per altres motius, com ara l’ansietat o la depressió, i ha assegurat que “si des que jo he començat a la teràpia haguessin sabut que jo era autista, hauria avançat molt més ràpid i m’hauria salviat molts problemes a mi mateixa i molts diners també”. Aquest retard en el diagnòstic s’ha atribuït a la idea preconcebuda que “una nena tranquil·leta no dona problemes” i, per tant, no desperta sospites, a diferència del “nen mogut”, en què s’ha associat més fàcilment al TDAH.
D’aquesta manera, la pacient destaca les dades recollides en diferents estudis que reflecteixen un augment significatiu de casos diagnosticats: fa dues dècades, es parlava d’una de cada mil persones, mentre que ara s’ha establert que una de cada 37 pot ser autista. Segons Vargas, “la ciència avança i s’han modificat els signes de diagnòstic de les persones autistes”, fet que ha afavorit el reconeixement de perfils diversos. També ha reconegut la tasca d’AUTEA (Associació d’Afectats d’Autisme d’Andorra), que ha impulsat suport i activitats específiques, incloent grups d’ajuda mútua per a dones que, com ella, han conegut el seu diagnòstic a la vida adulta.
Quant a la situació a Andorra, ha comentat que “n’hi ha legislació general per a les persones amb discapacitat i que un diagnòstic d’autisme ja compta com un mínim d’un 23% de discapacitat”. Això ha obert la porta a un ajut de la CONAVA, encara que Vargas ha puntualitzat que l’autisme “és una discapacitat invisible i dinàmica” i que, sovint, resulta complicat obtenir el certificat si la persona funciona amb aparent normalitat. Ha remarcat que “avui puc fer moltes coses, però necessito una setmana per recuperar-me”.
Finalment, ha volgut aclarir que “l’autisme és una configuració neurològica diferent del cervell” i que “no n’hi ha cap manera de medicar-lo”. Ha insistit que la seva causa és hereditària i que el tractament s’ha de centrar en la teràpia i en l’aprenentatge d’estratègies per minimitzar els obstacles quotidians. Malgrat la manca de recursos especialitzats per a persones adultes, ha defensat que “cal més educació respecte a l’autisme i respecte a les necessitats específiques” per tal de garantir una inclusió real i un diagnòstic precoç que pugui evitar processos llargs i costosos.
