Si una cosa no se li pot retreure a Macià Alavedra és haver estat desconnectat de l’actualitat política i social d’Andorra. L’exconseller d’Economia de la Generalitat no va utilitzar el Principat com un simple paradís fiscal del qual se’n desconeix pràcticament tot, sinó que seguia de prop els canvis que es produïen a les Valls. Ni que només fos per vetllarmillor pels seus capitals refugiats entre les muntanyes andorranes.
L’exconseller convergent no en devia tenir prou amb aquestes explicacions i va manifestar a Lluís Prenafeta les seves inquietuds. Va ser aleshores que Prenafeta va facilitar a Alavedra el contacte de J. M. P., que ocupava un càrrec rellevant en una entitat financera andorrana i que coneixia de primera mà la situació. En el sumari no es detalla quina va ser la resposta de J. M. P. a Alavedra sobre aquesta qüestió, però no devia ser excessivament tranquil•litzadora tenint en compte que l’expolític va decidir retirar 300.000 euros d’un dels seus comptes al Principat el mes següent. Sigui casualitat o no, tant les investigacions com els moviments de capitals més delators del cas Pretòria coincideixen amb les setmanes immediatament posteriors a les eleccions, a la constitució del Consell General i al canvi de Govern.
El que es dedueix del sumari és que Alavedra no estava del tot ben assessorat. L’etiqueta de paradís fiscal d’Andorra no va durar ni un any des del canvi de Govern i encara que hagués durat de poc li hagués servit, ja que el secret bancari no és –ni ara ni abans– oposable a comissions rogatòries internacionals per delictes de blanqueig.
