L’arquitecta catalana Maria Sisternas, que va dirigir l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) entre el 2022 i el 2024, ha visitat Andorra per oferir la conferència ‘Cases per a totes les butxaques‘, una ponència centrada en com garantir l’accés a l’habitatge a través de la planificació territorial, la rehabilitació i la col·laboració pública.
Tot i que la seva intervenció no s’ha centrat específicament en el cas andorrà, també ha reflexionat sobre els reptes urbanístics del Principat. Segons Sisternas, Andorra ha d’afrontar la seva manca de sòl amb una mirada a llarg termini, “pensant a cinquanta anys vista”.
“És un territori molt muntanyós i amb poc marge per créixer, però precisament això pot ser també el seu valor”, ha explicat. Davant aquesta realitat, proposa regenerar el teixit urbà existent, “aprofitar cada racó i superposar usos“, en lloc de continuar expandint la urbanització. També ha defensat que “cal créixer en alçada i reaprofitar estructures existents, com oficines obsoletes, abans de construir de nou”.
“Cal créixer en alçada i reaprofitar estructures existents, com oficines obsoletes, abans de construir de nou” – Maria Sisternas
Per a l’exdirectora de l’INCASÒL, una altra clau és anticipar-se als canvis i reservar part del parc immobiliari per a ús públic, amb l’objectiu de crear un coixí d’habitatge assequible que protegeixi la població resident davant futures crisis o cicles econòmics. “Si no s’actua, la tendència natural serà que aquests espais acabin destinats a usos turístics o temporals, com hotels o lloguers de curta durada”, ha advertit.
Pel que fa al model d’accés a l’habitatge, Sisternas ha considerat que garantir “cases per a totes les butxaques” és més factible a través del lloguer que no pas de la compra. I ha afegit, fent referència al nou programa d’accés al primer habitatge, que qualsevol ajut públic destinat a hipoteques hauria d’anar acompanyat de polítiques potents de lloguer assequible per atendre també les persones que no poden o no volen accedir a la propietat. “Cal pensar en projectes de vida més flexibles, de set, deu o vint anys en un mateix lloc”, ha dit.
En la seva ponència, Sisternas ha fet una radiografia de la situació de l’habitatge a Catalunya. Ha recordat que “s’ha fet molt habitatge protegit i se sap com fer-lo”, però ha lamentat que una gran part d’aquest parc s’hagi desqualificat amb el temps. “Dels sis milions d’habitatges protegits construïts, només en queda prop d’un milió sota aquest règim”, ha detallat.
Segons l’arquitecta, aquest fet evidencia una manca de visió a llarg termini, ja que “molts d’aquests habitatges es van aixecar amb diners o sòl públics i, tanmateix, han acabat entrant en la lògica del mercat”. Per això, ha defensat que el parc públic d’habitatge “ha de quedar per sempre fora d’aquesta dinàmica especulativa”.
També ha instat les administracions a actuar de manera contracíclica, aprofitant els períodes de davallada del mercat per comprar sòl, planificar-lo i evitar-ne l’especulació, i ha reclamat més dotació pressupostària per mantenir polítiques d’habitatge estables. A Catalunya, ha posat en valor les mesures de contenció dels lloguers i transparència en els preus, basades en les dades de fiances dipositades, que permeten “evitar la inflació artificial del mercat”.
