La presidenta de l’Agència Andorrana Antidopatge (AGAD), Natàlia Font, afirma que al Principat hi ha tolerància zero contra el dopatge i que col·laboraran amb França en cas que l’agència homòloga del país veí els demani assistència en la investigació pel positiu de l’atleta dels 3.000 obstacles Ophélie Claude-Boxeberger. Una part del dossier de la Gendarmeria pot tenir una derivació cap al Principat després que l’assistent de l’esportista gala, Alain Flaccus, hagi admès que va ser ell qui li va injectar una dosi d’EPO intercanviada a un pàrquing del Principat sense el seu consentiment. Font explica que Andorra està adherida als protocols i els convenis en la lluita contra el dopatge, que tenen com a l’objectiu col·laborar amb la resta de països en quant a la lluita contra l’ús de substàncies prohibides en el món de l’esport. La venda d’EPO a les farmàcies està prohibida al Principat des del 2011 i fonts consultades pel PERIÒDIC no descarten la hipòtesi que aquest producte s’hagués adquirit a través d’internet, on hi ha pàgines web d’altres països que n’ofereixen. Actualment, aquesta substància només es pot dispensar legalment a l’hospital de Meritxell sota una prescripció molt concreta i estricta.
Font explica que la col·laboració amb França i Espanya està «oberta» i que en cas que la recerca avanci en el fet que l’intercanvi de la substància dopant es va fer al Principat caldrà «investigar-ho». «Treballem conjuntament amb Espanya i França i afirmo rotundament que treballem per acabar amb aquestes coses», diu Font, que es mostra a l’espera d’una eventual comunicació per part de l’agència antidopatge francesa per actuar. Font comenta que «l’agència francesa farà bé les seves coses» i que un cop es vagi esclarint els fets, «veurem què ha passat i si ens toca de prop o no». La presidenta de l’AGAD defensa els avanços fets per Andorra en els últims anys, com ara els decrets i els canvis en la legislació sobre medicaments i l’aprovació de la Llei de l’Esport.
Des del món de l’esport afirmen que a Andorra s’han fet passos molt importants en els últims anys per combatre el dopatge, que anteriorment havia esquitxat el Principat arran de les investigacions sobre el cas d’alguna farmàcia que havia distribuït substàncies dopants a gran escala. De moment, la Policia encara no ha rebut cap demanda d’informació per part de les autoritats franceses, tot i que no es descarta que pugui arribar més endavant. La petició pot fer-se via administrativa, és a dir, a través de la comunicació directa entre cossos de seguretat dels dos països, o per via judicial, a través d’una comissió rogatòria. Aquesta última demanda hauria d’arribar a través d’una petició al Ministeri d’Afers Exteriors, que aleshores es derivaria a la Batllia per fer la investigació escaient. Els fets a Andorra podrien ser investigats com un delicte contra la seguretat pública i per la naturalesa de l’acció, la demanda podria trigar en arribar atès que primer cal fer les diligències oportunes a França. Segons les fonts consultades, aqueststipus de processos acostumen a ser més «llargs»que en altres delictes.
