La foscor de l’auditori Claror ahir actuava com un element comunicador més i ajudava a potenciar el missatge dels «sis impactes». Amb aquesta teoria creada fruit d’anys i anys d’experiència en el món de la comunicació, Joaquim Maria Puyal va captivar durant més de vint minuts el públic assistent a l’acte oficial d’inauguració del nou curs acadèmic de l’UdA. Darrere d’un faristol i davant d’una gran pantalla, se situava el periodista que ha protagonitzat més transmissions del Barça en la història de Catalunya Ràdio però que també és doctor en Lingüística i gran defensor de la llengua catalana.
El focus es dirigia directament cap a ell i malgrat ser el centre d’atenció va gosar reconèixer que la seva conferència seria «una aparent improvisació perquè en el fons està preparada». De fet, «ser honrat i dir el que passa» és part de la feina del periodista i per això té un lloc en la teoria dels sis impactes que Puyal es va dedicar a explicar punt per punt durant la seva presentació.
Malgrat haver abandonat les retransmissions del Barça aquesta temporada, poc va faltar-li a l’auditori Claror per convertir-se en la cabina on el periodista solia passar hores i hores cantant les jugades, faltes, penals i gols de l’equip blaugrana i els seus adversaris. Puyal va llançar entre el públic la següent pregunta: «Si no ens podem inventar el que passa, per què tantes emissores expliquen un mateix partit?» La diferència, en la mirada. I la força, en la recreació de l’oient, que ha de poder imaginar-se què està passant a través del que sent i escolta, va apuntar Puyal. Ara bé, el premi és per al domini de les pauses. «És molt difícil i ens fa por, però una pausa no és un zero i té un gran valor», va concloure.
