Després de dos dies intensos d’entrenaments i a les portes del cap de setmana decisiu de competició, el dispositiu de Protecció Civil per a la Copa del Món ja funciona a ple rendiment. Així ho afirma en declaracions a EL PERIÒDIC el cap de planificació i emergències, Eduard Vergara, qui recorda que l’objectiu és clar: “Vetllar per la seguretat de l’esdeveniment i dels esportistes, però també dels assistents, del públic”, en una cita que concentra tres proves de velocitat en tres dies i que mobilitza un ampli operatiu preventiu i sanitari.
La competició inclou tres proves de velocitat, descens i supergegant, concentrades en tres dies. Davant un esdeveniment d’interès nacional com aquest, Vergara subratlla que Protecció Civil actua com a peça d’engranatge perquè “hi hagi una bona coordinació amb els diferents actors, tant a nivell de seguretat com sanitari”. Des de l’administració, afegeix, “els recolzem, els hi donem un cop de mà” perquè tot flueixi “amb totes les garanties de seguretat possible”.
“L’objectiu principal és vetllar per la seguretat de l’esdeveniment, dels esportistes i també del públic” – Eduard Vergara
El dispositiu es va començar a gestar el novembre passat, en una reunió amb l’organització de la prova. “Ens van presentar la Copa del Món i hi havia presents tots els actors implicats”, explica Vergara. A la taula hi havia el Departament de Protecció Civil, el Servei d’Emergències, la Policia, el Servei de Circulació de Canillo, Mobilitat i Transports de Govern i el Servei Meteorològic Nacional. A nivell sanitari, s’hi sumen el Servei Mèdic Urgent, els metges de l’estació, els equips de pistes, el grup de rescat de muntanya (GRM) dels Bombers i la Creu Roja Andorrana. “Aquests són els diferents actors que formem part del grup del dispositiu de Seguretat i Sanitat”, resumeix.
Els protocols s’estructuren en dos grans blocs diferenciats. D’una banda, l’accés i les carreteres, competència directa de Protecció Civil. De l’altra, la seguretat dins del domini esquiable, la qual recau en la mateixa organització. “Nosaltres, dintre del domini esquiable no hi entrem perquè ja per ells ho controlen”, puntualitza Vergara, deixant clar el repartiment de funcions.
Un dels riscos que s’analitzen amb especial atenció és el d’allaus. “Hem de conèixer tots els riscos”, afirma. Hi ha zones del territori potencialment afectades, com l’accés entre Soldeu i les Bordes d’Envalira, on es disposa de sistemes preventius. A la zona de la Guardiola, detalla, hi ha instal·lades bengales amb gasex que permeten fer “tirs preventius” quan se supera un determinat llindar de risc. L’objectiu és clar: “Reduir risc, perquè no hi hagi cap afectació”.
Dins del domini esquiable, l’estació aplica els seus propis Plans de Perill i Desencadenament d’Allaus. Cada matí, els equips responsables es desplacen als punts sensibles amb explosius per disminuir el risc en cas necessari. “Sempre dintre del domini esquiable, és una zona segura”, assegura. I pel que fa a les carreteres, recorda que “està controlat pel Govern”.
“Repassem el cronograma cada dia, comprovem les comunicacions i garantim que tothom estigui on ha d’estar” – Eduard Vergara
Tot i estar preparats per a escenaris adversos, les condicions meteorològiques han evolucionat favorablement. A finals de gener i principis de febrer, les borrasques van deixar acumulacions de neu superiors als 60 centímetres. Ara bé, segons explica, la situació ha canviat i “no s’ha donat cap butlletí d’alerta per allaus”. La comunicació amb el Servei Meteorològic Nacional és diària: és aquest organisme qui elabora el Butlletí de Perill d’Allaus i determina el nivell de risc en cada moment.
El funcionament operatiu durant els dies de competició és mil·limètric. Cada jornada comença amb una reunió prèvia. “Repassem el cronograma del dia, compartim les visions de cadascú i comprovem a nivell de comunicacions que tot flueixi”, explica Vergara. També s’analitzen possibles incidències i les solucions adoptades. Després, els equips es desplacen sobre el terreny per gestionar qualsevol situació que pugui afectar la cursa o el seu entorn, ja sigui en matèria de mobilitat o altres incidències vinculades directament a l’esdeveniment.
El desplegament humà és ampli. Pel que fa a la seguretat, hi ha habitualment tres efectius de la Policia ‘in situ’, reforçats pels Bombers d’Andorra i empreses de seguretat privada. A més, Grandvalira aporta un volum destacat de voluntaris, que “normalment es mouen pel centenar”. En l’àmbit sanitari, hi ha un equip d’estació avançada (SBA) a la zona d’arribada, format per metge, infermer i tècnic. A més, a l’estació de Soldeu – El Tarter hi ha mobilitzats 18 efectius: un metge, tres infermers i 14 professionals a pistes. “És un volum important per controlar tot el tema a nivell de pista”, destaca. A tot plegat s’hi suma l’equip del GRM i, enguany, sis voluntaris de Protecció Civil.
Precisament, la preparació dels equips inclou simulacres específics. El diumenge 30 de gener es va dur a terme un exercici a pistes per repassar el protocol d’evacuació en cas d’accident greu d’un corredor que requerís helicòpter. “Mirem els diferents actors com actuen, com es donen alerta, qui participa”, detalla Vergara. Els membres del GRM són els encarregats de fer l’evacuació aèria. Durant el simulacre es revisen els temps de resposta, el protocol i el dispositiu de comunicacions per garantir que “la comunicació sigui fluida i que tothom estigui on ha d’estar”.
