La Federació Andorrana de Caça i Pesca ha alliberat aquest dimecres 1.000 perdius roges i 300 faisans arreu del país. Segons ha explicat el president de l’entitat, Josep Maria Cabanes, la iniciativa forma part del pla conjunt amb el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia per recuperar les poblacions històriques d’aquestes espècies, reduïdes durant les darreres dècades “per l’abandonament dels cultius, la construcció i la forestació de pins”.
Cabanes ha recordat que el faisà es va introduir a Andorra fa setanta anys, mentre que la perdiu roja “ha estat present tota la vida”. Per millorar l’adaptació, la Federació treballa amb un centre de reproducció francès on les aus es crien en voladors de grans dimensions i en entorn natural: “Això fa que arribin sabent menjar herba i insectes, la qual cosa facilita que es puguin reproduir en llibertat”, ha apuntalat.
Els resultats, ha mencionat, ja són visibles: “De la repoblació de l’any passat enguany s’han observat moltes pollades i famílies noves arreu del país”. En el recompte recent als cordals d’Encamp fins a les pistes de Soldeu, s’han comptabilitzat nou vols de perdiu xerra, quan habitualment n’hi havia tres, i també s’hi han detectat els primers faisans.
El president de la Federació ha destacat que la iniciativa busca ajudar la biodiversitat i que, un cop assolits nivells òptims de població, caldrà gestionar-los: “Gestionar vol dir també caçar, però sempre amb prudència, amb quotes diàries i respectant els animals”. En aquest sentit, ha detallat que la caça menor (perdiu xerra, perdiu roja, faisà i tudó) s’obrirà a primers d’octubre, mentre que abans tindrà lloc la setmana de l’isard i, en paral·lel, les batudes amb permisos específics per a cabirol, mufló i altres espècies.
A més de les repoblacions, la Federació i el Govern treballen amb els comuns en la gestió d’hàbitats: “S’estan obrint boscos comunals massa densos perquè hi tornin les pastures, els nabius i els fruits silvestres”. També s’està preparant un pla de recuperació del conill, en coordinació amb la Federació de Lleida, on aquesta espècie és considerada una plaga. “El conill és bàsic: si volem rapinyaires i altres aus, cal menjar; i molts depredadors viuen sobretot del conill”, ha apuntat.
En paral·lel, Medi Ambient impulsa plans per a l’àguila daurada, el trencalòs i altres espècies pirinenques, als quals la Federació dona suport: “Som un país amb inquietuds per la fauna i ens hi adherim plenament”. Sobre l’horitzó temporal, Cabanes ha assegurat que, després de més de deu anys de feina, “en dos o tres anys més, si es manté la intensitat actual, es podran consolidar poblacions sòlides de perdiu roja, perdiu xerra i faisà”.
Finalment, ha situat aquests projectes en el context del creixement demogràfic del país i els seus recursos: “Hi ha un debat sobre si podem ser 90.000, 100.000 o 120.000 habitants, però el que és clar és que només el 5 o 6% del territori és edificable. El que hem de plantejar és fins a quin punt el país pot assumir-ho sense posar en risc els recursos naturals”, ha conclòs.
