La taxa de fecunditat entre els joves a Andorra continua en descens i comença a generar preocupació. Segons l’informe Sistema d’indicadors de la joventut del Principat d’Andorra, publicat pel Departament d’Estadística el passat 27 de gener, la taxa de fecunditat entre la població d’entre 15 i 29 anys ha assolit el segon pitjor registre, situant-se en un 15,3%. Aquesta xifra suposa una caiguda significativa respecte al 2014, quan es registrava un 30%, el doble de l’actualitat, segons informa l’ANA.
El director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, destaca que la taxa de fecunditat a Andorra se situa en el 0,78 fills per dona en edat fèrtil, un percentatge “molt baix” en comparació amb els països veïns, on Espanya i França registren taxes d’1,1 i 1,4 respectivament. A nivell europeu, la tendència general també apunta a una disminució de la natalitat, tot i que la taxa andorrana s’acosta a les xifres dels països més afectats per aquest fenomen, com Corea del Sud (0,72%). Per garantir el manteniment demogràfic, el valor ideal seria de 2,1 fills per dona, una xifra lluny de l’actual realitat del país.
Aquest descens en la fecunditat respon, en gran part, a canvis en la percepció del procés de tenir fills i en les condicions socials i laborals. “Cada cop hi ha més persones que decideixen no tenir fills, però aquesta tendència es dona també a França i Espanya. Aquí, però, hi ha altres factors específics que influeixen”, explica Micó.
Entre aquests factors destaca la dificultat de conciliar la vida familiar amb sectors laborals predominants com el comerç i l’hostaleria, que exigeixen disponibilitat els caps de setmana. A més, l’augment de la població jove, que sovint es veu abocada a aquests tipus de feines, el retard en l’emancipació i la dificultat per accedir a llocs de treball estables, són elements que també impacten negativament. El CRES apunta que l’habitatge és un altre factor clau, ja que l’accés a preus assequibles és complicat. Aquest fenomen no és exclusiu d’Andorra, sinó que es reprodueix en zones turístiques d’Espanya, com Eivissa o Mallorca.
Retrocessos en la nupcialitat
La baixa fecunditat també es relaciona amb la caiguda de la nupcialitat. L’any 2023, la taxa específica de nupcialitat es va situar en un 11,8%, la tercera més baixa des del 2012. La dificultat d’accés a l’habitatge fa que moltes parelles continuïn vivint amb els pares, fet que dificulta la formació d’una família. D’altra banda, l’augment de la immigració jove fa que molts arribin al país sense parella, o bé, decideixin establir-se sols.
Micó assenyala que “seria interessant analitzar la relació entre habitatge i fecunditat, perquè, fins i tot en parella, l’accés a un habitatge és difícil i molts opten per llogar habitacions en lloc de pisos sencers”. A més, destaca que, malgrat que la formalització de parelles sigui menor, aquest fenomen també respon a un canvi de mentalitat: “Fa 30 o 40 anys era més habitual tenir una parella estable als 25 anys, però avui dia es prioritzen altres experiències com viatjar o independitzar-se abans de formar una família”.
