Són les 11 del matí i el Servei d’Urgències de l’Hospital de Meritxell està tranquil. Bé, ho està la recepció i la sala d’espera, on només hi ha un home. Una pantalla, en canvi, indica que l’índex de saturació és del 87%. És a dir, a dins estan ocupats. El SAAS ha instal·lat una pantalla que especifica als usuaris el temps estimat d’espera per ser atès una vegada ja han passat pel triatge i el nombre de persones que estan sent tractades en temps real i segons el nivell de gravetat amb un objectiu: «Que siguin conscients del treball que hi ha dins del servei d’Urgències», indica el cap de l’àrea, Marcos Gutiérrez.
El sistema de triatge estableix els minuts segons les patologies i prioritza la gravetat
Aquesta aplicació tecnològica no és nova, molts països l’han adaptat a les seves necessitats des de fa un lustre. De fet, tots els centres mèdics del Servei Català de la Salut les tenen instal·lades des del 2015. I hi ha consorcis que inclús ofereixen el temps de demora a través de les seves pàgines web. El SAAS també l’ha ajustat a les funcionalitats d’Urgències. En aquest sentit, la pantalla permet veure els minuts d’espera per rebre una primera assistència mèdica, «sempre prioritzant la urgència dels símptomes», explica Gutiérrez, que admet que els usuaris «tenen un conflicte»: els costa comprendre per què s’atén abans una persona que ha arribat més tard. El responsable argumenta que «la percepció de gravetat és subjectiva. Entenem que el pacient cregui que el que té és urgent, però el volum de persones visitades és elevat i hem de tenir unes preferències de risc».
Qui determina aquesta gravetat no és un professional, sinó el sistema informàtic de triatge. «És una eina sanitària validada internacionalment. Ens dona uns estàndards durant la primera avaluació de la simptomatologia», detalla el cap del servei. D’aquesta manera, els malalts queden classificats en cinc nivells d’urgència. El nivell més greu és l’1, que són els casos que presenten risc vital immediat i, per contra, el 5 és el de menys complexitat té i que inclús són casos que hauria de tractar el metge de capçalera. Tots ells apareixen a la pantalla i amb la demora orientativa corresponent.
Dos criteris segons la gravetat
Gutiérrez posa en relleu el funcionament del sistema de triatge. «El temps d’espera dels tres primers nivells, que necessiten una actuació immediata o ràpida, corresponen als minuts que han tardat els últims pacients d’aquest grau en ser cridats», precisa. Si ho posem a la pràctica, en el moment de fer aquest reportatge la pantalla indica que no hi ha cap persona patint un nivell 1 –risc vital– o 2 –situació de risc–, però sí que n’hi ha set que estan sent ateses per patir-ne el 3 –amb necessitat de múltiples exploracions i estabilitat. La pantalla indica que el temps d’espera orientatiu per aquest nivell de triatge és de 15 minuts. «És el temps que de mitjana han tardat en ser tractats els anteriors pacients», concreta el cap del servei.
El cap del servei demana als usuaris que siguin «conscients dels recursos sanitaris que tenim»
La manera de procedir en els graus 4 i 5, en canvi, és diferent. «La pantalla mostra una estimació màxima basada en les patologies diagnosticades en el triatge. En ser menys greus, l’accés a Urgències no sempre és immediat perquè prevalen les urgències i la saturació del servei», explica Gutiérrez. És a dir, i tornant a l’exemple pràctic, hi ha tres pacients sent atesos per un nivell 4 i per un 5, dos. El temps d’espera per aquests graus són de 60 i 120 minuts, respectivament. «El sistema de triatge aconsella un temps màxim de valoració mèdica. Això no significa que hagin d’esperar tant. De fet ara estem molt per sota, ja que les patologies banals es tracten », relata Gutiérrez, que insisteix que els temps són sempre estimats. De fet, el SAAS va fer públic a principis de mes que el 90% dels pacients d’Urgències espera menys d’una hora i mitja.
Els acompanyants saben l’ubicació del pacient
Els usuaris «tenen un conflicte»: els costa comprendre per què s’atén abans una persona que ha arribat més tard
La pantalla no mostra els noms dels pacients, ja que les dades són confidencials, sinó el número d’episodi que se’ls atorga quan ingressen i que consta en la polsera. L’aplicació va més enllà del temps d’espera i del número de persones que els professionals sanitaris estan atenent. També indica on està cada pacient mentre se l’està tractant. Aquest recurs és idoni per als acompanyants que no poden accedir a l’interior d’Urgències –només se’n permet un en la majoria de casos. Se’ls dona el número d’episodi i la pantalla mostra si l’usuari està a un box –i a quin–, a la sala d’observació o a la sala de visites ràpides.
L’aplicació instal·lada pel SAAS demostra que la tecnologia és un suport operatiu, tant per l’Hospital com per als usuaris. «És un recurs més perquè el pacient prengui consciència de la correcta utilització dels recursos sanitaris que tenim», conclou Gutiérrez.
