Aquest matí, la Batllia ha celebrat la vista oral del recurs en segona instància presentat per la defensa d’A.V.C., acusat d’un delicte de tràfic de drogues per la tinença del que ell mateix declara que era CBD. La defensa ha centrat la seva apel·lació en dos punts clau: determinar si la substància comissada pot ser considerada droga tòxica a Andorra i, en cas afirmatiu, si l’acusat ha incorregut en un delicte o si, per contra, no ha comès cap infracció penal.
La defensa ha argumentat que la sentència del 20 de novembre no va tenir en compte que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els productes amb menys del 2,0% de THC no poden ser considerats substàncies estupefaents. “Andorra forma part de l’OMS i, per tant, hauria de seguir aquest criteri”, ha manifestat María José Parranga, advocada de l’acusat. A més, ha remarcat que un informe aportat per la defensa estableix que la substància intervinguda tenia un contingut de THC inferior al 0,3%.
Un altre element clau de la defensa ha estat l’absència d’un informe pericial concloent per part de les autoritats andorranes. L’informe de Salut Pública, segons la defensa, hauria indicat que la substància contenia THC, però sense especificar-ne la quantitat per manca de mitjans tècnics per determinar-ho amb precisió. “No es pot considerar droga tòxica una substància quan no hi ha proves concloents sobre el seu contingut”, ha insistit Parranga.
Davant d’aquests arguments, la Fiscalia ha defensat la vigència de la sentència i ha reiterat que la flor de CBD està prohibida a Andorra, fent referència a la circular emesa pel Govern. Ha assenyalat que, en el moment de la detenció, l’acusat hauria admès “portar marihuana” -qüestió que tant l’acusat com la defensa mantenen que no és cert- i que el producte “estava amagat al maleter” del vehicle, fet que, segons la Fiscalia, indicaria coneixement de la il·legalitat de la substància.
Pel que fa a la qualificació del delicte, la defensa ha al·legat que, fins i tot en cas que el CBD fos considerat droga tòxica, no es pot parlar de tràfic de drogues. “L’acusat no respon al perfil d’un traficant: treballa, resideix a Andorra i no presenta cap signe de dependència de substàncies”, ha indicat la defensa, que també ha denunciat errors en el pesatge de la substància comissada. Segons Parranga, els agents haurien utilitzat una bossa com a referència i multiplicat el pes pel nombre de bosses, sense un pesatge individualitzat i detallat.
La Fiscalia ha respost a aquestes al·legacions afirmant que la substància incautada superava els 500 grams, fet que encaixa en la tipificació penal de tràfic de drogues. “No hi ha cap error en el pesatge. S’ha realitzat la comparació entre pes brut i net, i queda acreditat el delicte”, han mantingut els representants del ministeri fiscal. Així mateix, han recordat que, segons la sentència, el producte no era només per a ús personal, sinó que també podria estar destinat a tercers.
Un altre punt clau del recurs ha estat la possible aplicació de l’error invencible, atès que la defensa considera que l’acusat desconeixia la il·legalitat de la substància. La Fiscalia ha desestimat aquesta possibilitat, argumentant que el fet que la venda estigui prohibida a Andorra i que el producte hagués estat adquirit a l’estranger demostraria que l’acusat era conscient de la seva situació il·legal.
D’altra banda, Mercedes Chamorro, mare de l’acusat, ha expressat la seva indignació amb el procediment judicial: “Seguirem endavant si es confirma la condemna. El meu fill no portava marihuana, espero que el Tribunal sàpiga diferenciar que la mostra comissada és CBD”.
Així, la vista ha quedat vista per a sentència, que es farà pública el pròxim 2 d’abril a les 12.00 hores.
Un judici mediàtic i un debat al Consell General
El procés judicial també ha desencadenat un intens debat públic i polític a Andorra. Aquest cas ha posat de manifest els ‘buits’ en la regulació dels productes derivats del cànnabis i ha generat tensions entre diferents institucions del país.
Des de la detenció de l’acusat, el cas ha captat l’atenció mediàtica i ha suscitat discussions sobre la coherència de les lleis andorranes respecte al CBD. Mentre alguns establiments comercials del país oferien productes similars de manera legal, el jove era processat per tràfic de drogues. Aquesta contradicció ha generat crítiques i ha posat en dubte la claredat de la legislació vigent.
A més, el cas ha arribat al Consell General, on els grups parlamentaris han expressat la necessitat d’abordar els buits legals relacionats amb el CBD. No obstant això, la fiscalia ha acusat a aquests d’“immiscir-se en la feina dels tribunals”, defensant la separació de poders i criticant les ingerències polítiques en processos judicials en curs. A més, la fiscal adjunta va desqualificar una proposició de llei presentada per Andorra Endavant per regular el consum de CBD, i la qual va ser qualificada de “còpia barata de la llei francesa”.
Malgrat el soroll mediàtic i polític que s’ha generat al Consell General per resoldre el buit legal sobre el CBD, fins al moment no s’ha implementat una regulació clara. Aquesta manca de definició legal ha provocat situacions contradictòries, com la venda de productes de CBD en establiments comercials mentre es processa penalment individus per possessió de substàncies similars.
