El Govern, el Consell General i els comuns han presentat aquest divendres el procés participatiu ‘Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia’, una reflexió col·lectiva que arrencarà a l’octubre amb debats oberts a totes les parròquies i que culminarà el primer trimestre del 2026 amb una assemblea ciutadana. La iniciativa, que dona continuïtat al programa ‘Andorra: reptes de futur’ impulsat pel Consell General el 2021, vol definir els grans reptes del país a llarg termini amb la implicació de la ciutadania i dels agents socials i econòmics.
El cap de Govern, Xavier Espot, ha remarcat que el procés vol esdevenir “un espai obert i plural, on ciutadans i agents socials, econòmics i juvenils puguin aportar idees i propostes de futur”, i ha subratllat que “una reflexió sobre el futur d’Andorra només podrà tenir èxit si és col·lectiva”. A més, ha defensat que es tracta “d’un dels processos de participació ciutadana més ambiciosos que s’han impulsat fins ara” i que l’objectiu no és a curt termini, sinó “a quinze o vint anys vista, per a les properes generacions”.
En la mateixa línia, el síndic general, Carles Ensenyat, ha destacat que el Consell General “s’associa com a referent democràtic i representatiu del poble andorrà”, i ha recordat que “la política té més sentit quan som capaços d’unir esforços en un projecte de país més gran que nosaltres mateixos”. Per la seva banda, el cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, qui ha definit l’acte com “atípic” en no ser “habitual veure els tres poders polítics treballant plegats en un projecte de país, quan hauria de ser la norma”, ha assegurat que les corporacions aportaran “proximitat i experiència en la gestió local per adaptar les polítiques públiques a les realitats de cada parròquia”.
El Comitè rector, constituït aquest divendres, estarà copresidit per Elisenda Vives i Manel Riera. Segons Vives, el repte és “garantir un procés ambiciós i transcendent, que es faci amb rigor, imparcialitat i transparència”, i ha advertit que “ara és un moment d’il·lusió, però cal saber transmetre als ciutadans que hi han de participar”. Per la seva part, Riera ha remarcat que el protagonisme recaurà en la ciutadania: “Les forces polítiques fan un pas al costat perquè siguin els ciutadans qui reflexionin sobre els reptes i oportunitats del país”. El comitè inclou, per part de l’Executiu, les ministres Mònica Bonell i Helena Mas; per part del Consell General, les conselleres Meritxell López, Maria Àngels Aché i Susanna Vela; per part dels comuns, el mateix Alcobé i la cònsol menor Sofia Cortesao, i dues representants de la Visura ciutadana. La secretaria tècnica recaurà en la secretària d’Estat Mariona Cadena i en el sociòleg d’Andorra Recerca i Innovació, Yvan Lara.
El funcionament del procés es dividirà en dues fases. La primera començarà l’1 d’octubre amb debats territorials a totes les parròquies i al Pas de la Casa, oberts a tota la ciutadania, i amb sessions de diàleg multisectorial per recollir visions d’agents socials i econòmics. Els informes d’aquestes sessions s’elevaran al comitè rector, el qual els sistematitzarà i prepararà per a la segona fase. Aquesta consistirà en la creació d’una assemblea ciutadana el gener del 2026, formada per ciutadans escollits per sorteig com a mostra representativa de la societat, la qual debatrà i prioritzarà les propostes abans que siguin retornades a la ciutadania el primer trimestre de l’any.
Els àmbits de debat aprovats inclouen salut i cohesió social; transició energètica i medi ambient; diversificació i transformació econòmica i digital; habitatge, demografia, ordenament territorial i connectivitat, i educació, cultura i identitat. Segons Cadena, els objectius principals del procés són “incorporar la intel·ligència col·lectiva, orientar les polítiques públiques cap a models més sostenibles i inclusius, fomentar una cultura democràtica participativa i cohesionar la societat al voltant d’una reflexió de futur”.
