La notòria evolució a l’alça de casos de blanqueig de diners o clonatge i ús indegut de targetes de crèdit i de dèbit per comprar a través d’Internet arribats fins a l’àmbit judicial van fer que els delictes comesos en detriment de l’economia se situessin entre els dossiers que de manera més evident van créixer a les sales de la Seu de la Justícia. Entre el juliol del 2014 i el mes de juny passat, els delictes contra l’economia van créixer un 82,03% respecte del mateix període anterior. En total es van instruir 466 procediments, 210 més que els registrats l’any judicial 2013-2014 i després de viure un descens del 15% pel que fa al control de crims de blanqueig i falsedat de moneda.
L’augment més evident es va donar en la xifra de procediments relacionats amb la moneda inautèntica: el darrer any judicial van ascendir especialment els casos de clonatge i ús inapropiat de targes bancàries a través de les xarxes, arribant a obrir-se 452 causes. Els altres 14 procediments en matèria d’economia van anar lligats a infracció de blanqueig de capital. Cal parlar en aquest cas d’un lleuger descens en el nombre de dossiers: l’any passat es van fitxar dos procediments menys que el període precedent. Nou dels procediments van tenir la consideració de sumari per delicte major, mentre que els restants van quedar al nivell de diligència prèvia.
Els delictes contra l’economia es comprenen dins la branca general de les infraccions en contra de la societat, que l’últim transcurs anual va suposar el 12,73% de la delinqüència global i on d’altra banda s’inclouen també els delictes contra la fe pública, la família, el treball i el medi ambient.
188% més casos contra la fe pública/ El comportament d’aquesta mena de delinqüència al Principat va ser la que més va variar entre 2014 i 2015: el nombre de causes a aquest respecte va créixer en un 188,57%, resgistrant-se 132 procediments més que al 2013-2014 per causa de falsedat de document oficial, públic, mercantil i privat, actes considerats contraris a la fe pública i sotmesos a la legalitat.
Va ser la tramitació de diligències prèvies i de sumaris per delicte menor relacionats amb la infracció d’usurpació d’identitat i la creació mediata de document inveraç la que ocasionava el creixement en el número de procediments per delictes contra la fe pública, erigint-se com el tipus d’infracció que més va créixer percentualment l’any judicial darrer, si bé no va ser el que més obertures de procediments va provocar.
Contràriament al significatiu augment donat en les infraccions contra la fe pública, el passat any es va registrar un cas menys de delicte contra el medi ambient, matèria també entesa com a acció contra la societat.
Entre juliol de 2015 i juny de 2015 van instruir-se 10 procediments, dels quals set van fer referència a l’omissió del control d’animals perillosos, dos a maltractament d’animals i, el darrer, per caça il·legal. Tres d’aquests actes consecutius de delicte van ser considerats contravenció penal, mentre que la resta van ser diligències prèvies.
Dins de les infraccions contra la societat també van veure’s reduïdes les figures delictives contra la família, mentre que no se’n van registrar contra el treball, seguint la tendència precedent. Pel que fa als delictes contra la família, si bé van descendir cal parlar encara de sis procediments. Dues de les causes van ser obertes per abandó de menor i un altre parell per omissió del deure d’assistència. Les dues restants corresponen a una sostracció i una altra per cooperar en la fugida d’un menor.
