El degà del Col·legi d’Advocats, Francesc Badia, considera que els lletrats no perceben «retribucions dignes» per exercir el benefici de la justícia gratuïta davant la jurisdicció civil i administrativa, pels oficis davant els tribunals penals i per l’assistència lletrada a la Policia i la Batllia. En el seu discurs durant l’anomenada Cerimònia de la Toga, Badia va reclamar que «l’esforç sigui recompensat» i que es tracta «d’un servei públic que hauria de cobrir l’Estat, però som els advocats els que prestem el servei amb la col·laboració de l’Estat, quan hauria de ser a l’inrevés». «Cal dignificar els treballs que fem», va reiterar.
El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va subratllar que els advocats fan «una funció social» i va recordar que l’any passat va entrar en vigor «un nou reglament regulador de l’assistència jurídica, amb barems consensuats». Amb tot, Espot va admetre que «si millora la situació econòmica durant la legislatura, es poden revisar».
El barem actual estableix una remuneració de la defensa que pot anar des dels 550 euros, en processos civils ordinaris, als 100 euros, en processos de delictes menors en l’ordenança penal, o entre 100 i 350 euros en els casos d’assistència davant el cos de Policia i els batlles i tribunals, segons informa l’ANA.
Durant la Cerimònia de la Toga, 16 nous lletrats –vuit homes i vuit dones– van jurar per exercir l’advocacia a Andorra. Badia va considerar que ha estat «un any especial perquè aviat entrarà en vigor un nou mètode d’accés a la professió». Per treballar d’advocat a Andorra caldrà aportar un certificat d’aptitud però encara s’està definint la fórmula per obtenir-lo. El ministre Espot va avançar que serà un curs d’un any, un màster de dret andorrà, en què probablement es combinarà la teoria i la pràctica. El curs durarà, almenys, un any. Els lletrats que van jurar ahir han hagut de cursar el postgrau en dret andorrà que imparteix la Universitat d’Andorra.
El Col·legi d’Advocats té 400 col·legiats, dels quals estan en actiu la meitat. Badia va opinar que si el ritme de jurament de lletrats fos cada any com el d’ahir, hi hauria una sobrecàrrega de lletrats. El nou mètode d’accés a la professió ho regularà.
El degà també va lamentar que, tot i no ser alarmant, la professió pateix cada vegada més intrusisme. «Hi ha assessories en què no treballen advocats», va advertir. El ministre Espot va admetre que hi ha una denúncia per intrusisme «però que no és una pràctica habitual».
D’altra banda, Badia va congratular-se pel fet que «ara tindrem més mitjans», ja que es construirà una nova Seu de la Justícia i s’ha posat en marxa un procediment de modernització informàtic. «Ara se’ns ha d’exigir més perquè tenim més mitjans», va advertir.
Entre d’altres temes que es van reclamar durant la Cerimònia de la Toga hi va haver el d’acabar l’esborrany del codi de procediment civil andorrà. El lletrat Daniel Arqués, un dels tres homenatjats per exercir la professió des de fa 25 anys, va dir que el codi civil s’ha de consensuar i debatre obertament perquè afecta la vida de tothom.
El degà va demanar «una nova llei concursal perquè en lloc de liquidar empreses mirem com fer-les viables». Des que va esclatar la crisi econòmica i financera mundial, els lletrats han hagut d’intervenir en molts processos concursals. Una altra petició va ser que «les sentències es dictin amb més celeritat i que s’executin, sinó no hi ha justícia!».
Una altra exigència és la reciprocitat. Mentre els advocats espanyols poden venir fàcilment a exercir a Andorra, «els andorrans ho tenen difícil per anar a treballar a Espanya». En canvi, la reciprocitat entre França i el Principat és idèntica.
Degà honorari / Finalment, Badia va anunciar que la junta de govern del Col·legi d’Advocats vol proposar a l’assemblea general de l’entitat que Santiago Ramentol, lletrat que exerceix des de fa més de 50 anys, sigui nomenat degà honorari. El degà actual va lamentar que ni Ramentol ni Josep Maria Arqués, que va morir fa vuit anys, no hagin estat nomenats mai degans del Col·legi.
