El Servei de Trobada Familiar, que treballa en les relacions entre els menors en risc i els seus progenitors, va presentar ahir les seves noves instal·lacions, que estan situades a l’edifici Prada Casadet d’Andorra la Vella. D’aquesta manera, es trasllada de la seva anterior seu a Clara Rabassa per comptar amb un espai més ampli, amb sales que permetin tractar cada cas de manera independent. El ministre d’Afers Socials i Habitatge, Víctor Filloy, la secretària d’Estat d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Teresa Milà, i el director del Departament d’Infància, Adolescència i Joventut, Jordi Olivé, van estar a la presentació. Filloy va assegurar que la iniciativa garanteix «un servei que ofereix una millor resposta a les famílies que ho necessiten». Així, va valorar positivament la possibilitat que es tractin situacions personalitzades, «en funció de les franges d’edat». Per això, el centre té una àmplia sala amb jocs per a la comoditat dels més petits. D’altra banda, els adolescents també compten amb un espai propi. Així mateix, una de les novetats és una terrassa per les activitats a l’aire lliure. Olivé va assegurar que les famílies estan «satisfetes amb aquestes noves condicions».
Entre els aspectes més destacats, el nou edifici compta amb dues sales separades per un vidre unidireccional. En una d’aquestes, els menors podran fer declaracions sobre els casos en els quals hi hagi hagut maltractament físic o violència de gènere, i aquestes seran vàlides en l’àmbit judicial. «En un costat estan tots els professionals de la justícia perquè assegurin que el menor faci una declaració segura», va afirmar Filloy. D’aquesta manera, les condicions del vidre garantiran que els infants o adolescents puguin veure a les persones que se sentin a l’altra sala, però aquestes no poden observar-los a ells. Aquesta mesura garantirà, segons el ministre, «evitar la victimització secundària del menor».
Pel que respecta al tipus de visites, Olivé va assegurar que aquest aspecte «depèn sempre de l’aute judicial». D’altra banda, va explicar que «hi ha visites que arriben a una durada de tres o quatre hores». Aquesta durada «complicava les trobades a l’anterior edifici», va apuntar. A més del temps de les reunions, un dels factors que ha motivat el canvi és el creixement d’intervencions en els últims anys. «Al 2020 es van atendre 19 nous casos i en total són 58, tot i que hi ha casos que són continuats des del 2018», va manifestar el director. Tot i això, les xifres de l’últim any van experimentar una baixada, però Olivé va recordar que «la Covid va contribuir a frenar les dades d’una tendència a l’alça».
Pel que fa a la manera en la qual es duen a terme les reunions, Olivé va afirmar que els professionals del servei s’encarreguen de supervisar cada visita. A més, va recalcar que en alguns casos la vigilància havia de ser major que en uns altres. «En les situacions de més risc, el treballador està a la sala amb el progenitor i el menor, però només són casos puntuals». Sobre aquest tema, va explicar que el procediment habitual és menys intervencionista: «Normalment, el professional està a l’exterior de la sala, sense interferir tant en la visita». A més, al centre també es duu a terme l’acció d’intercanvi. Aquesta consisteix en el fet que un dels progenitors deixa al fill o filla en el lloc perquè, més tard, l’altre pugui anar a recollir-lo. Mentrestant, el menor està sota la tutela dels treballadors.
Cal destacar que els analistes del Servei de Trobada Familiar estudien els casos per progressar en la relació entre els pares i mares amb els menors. «Es fa un treball tècnic amb els progenitors i per preparar la visita en un entorn favorable», va apuntar el director. D’altra banda, va afirmar que l’objectiu final és normalitzar la situació familiar: «La intenció és desenvolupar el vincle perquè no estiguin sempre amb un servei de protecció i que en un temps es puguin donar en un context de normalitat».
