El Tribunal de Corts va jutjar ahir un presumpte blanqueig de 530.000 euros procedents d’una xarxa internacional de narcotràfic que va actuar al port de Barcelona fins al 2005. La Policia d’Andorra va descobrir l’entramat el 2013 arran d’una operació internacional dirigida per Eurojust, batejada al Principat com Cavall de Troia, i va iniciar una investigació. La Fiscalia demana quatre anys de presó i una multa d’un milió d’euros per a cadascun dels tres acusats espanyols, dos dels quals són els fills d’un dels caps de l’organització criminal. A més, sol·licita el comís dels diners.
Els perjudicats neguen saber l’origen de 530.000 euros i que els amaguessin de les autoritats espanyoles
La Guàrdia Civil va dur a terme l’Operació Renacuajo contra el narcotràfic al port de Barcelona l’abril del 2005, després de mesos d’investigació. En dos operatius, va decomissar un total de 650 quilos de cocaïna provinents de Sud-amèrica, una de les partides més grans segrestades al port barceloní i que al mercat tenia un valor superior als 60 milions d’euros. Va arrestar a més d’una vintena de persones, tant a la capital catalana com a Madrid i a Sant Sebastià. L’organització delictiva estava formada per «duaners, guàrdies civils, transportistes, estibadors, capatassos i administratius del port», va evidenciar el tribunal, que introduïen la droga oculta en l’interior de contenidors, concretament entre palets d’un carregament de flocs de blat de moro torrat. La macrocausa va ser instruïda per l’Audiència Nacional espanyola i el febrer del 2009 va condemnar 27 narcos a penes d’entre dos i 14 anys, i sancions econòmiques de fins a 37 milions d’euros.
Un dels sentenciats era un conegut empresari del transport, especialitzat en el trasllat de contenidors, que el 1992 ja va ser condemnat a presó i a fer front a una multa de 600.000 euros per un per delicte de contraban de tabac. Per al cas de narcotràfic, la justícia espanyola va dictar per a ell una pena d’11 anys de presó i la multa més elevada (37,4 milions d’euros). La sentència detalla que estava «a sou de diverses organitzacions de traficants de droga». A més, les proves constaten que era «el cap de l’organització portuària i encarregat de la infraestructura dins del Tinglado del Puerto i sota les seves directrius tenia a set persones».
Compte bancari a Andorra
La seva relació amb el Principat va començar el 1996, quan va obrir un compte bancari. Aquell mateix any va ingressar 90.000 euros en lires italianes. El 1997, 30.000 més. El 1998 va posar uns altres 30.000 en dues operacions. Ahir va testificar un agent de la Policia d’Andorra, que va realitzar l’estudi econòmic de l’entramat. «Els diners provenien del narcotràfic. Tenia una situació privilegiada [perquè treballava al port] per rebre mercaderia il·lícita», va assegurar. El Ministeri Públic, però, no l’ha pogut inculpar. «En aquelles dates era legal l’autoblanqueig», va lamentar la fiscal. El 2005, després de ser detingut, va transferir els diners als seus dos fills. L’operació Cavall de Troia va provocar que la Batllia iniciés una investigació al respecte i el Ministeri Públic els ha assegut al banc dels acusats per un delicte major continuat de blanqueig i ocultació de diners.
L’acusació pública també demana una multa d’un milió d’euros per a cada inculpat
L’abril del 2005, la filla va obrir a Andorra un nou compte al seu nom. Ho va fer mentre l’Audiència Nacional instruïa la causa contra el seu pare. El 18 de maig d’aquell any, van traspassar 67.000 euros del banc del progenitor al seu i van liquidar el compte inicial. «Volia donar-nos una herència en vida», va al·legar la dona, amb la conformitat del germà, que van assegurar que els diners provenien «de la caixa B i dels beneficis de l’empresa familiar», on també treballaven els dos fills. Unes setmanes més tard, els germans van obrir un altre compte, on van moure de nou els diners. A més, van fer un ingrés en efectiu de 463.000 euros, un extrem que neguen els acusats. «Mai he mogut tal quantitat de diners», va manifestar la dona. Les operacions no van acabar allà: van passar-los una altra vegada a un nou compte on era titular un testaferro, «pur i dur» segons la Policia, que era amic del pare. «Em va demanar un favor i el vaig fer. Jo només vaig signar aquí i allà», va declarar. Tots tres van negar que sabessin que els diners tenien l’origen en activitats il·legals, tot i conèixer que el progenitor ja havia complert una pena per contraban.
«Maniobres per ocular els diners»
El Ministeri Públic considera que van fer els moviments bancaris «per amagar el seu origen i perquè volien mantenir-los fora del control de les autoritats espanyoles mentre durés el procediment judicial de l’Audiència Nacional», va assegurar en l’informe final. Per constatar la seva acusació, va recórrer a més actuacions monetàries: el 2008, uns mesos després de la vista oral a Espanya, van recuperar la titularitat dels diners i fins al 2010 van fer reintegraments per valor de 237.000 euros. L’agent de policia també va insistir que els fills van procedir a fer «maniobres per ocultar els diners de la causa que tenia pendent el pare. Per tant, sabien d’on provenien els diners». Els acusats van negar-ho i van dir que els protegien d’un altre familiar.
La defensa va cridar a declarar un testimoni que havia treballat al port de Barcelona amb el pare dels acusats. Va assegurar que els 463.000 euros procedien d’una «compensació econòmica» no del tràfic d’estupefaents i que els havia donat ell. El testimoni, però, és el germà d’un dels condemnats per la xarxa de narcotràfic a gran escala. L’advocat dels acusats demana la nul·litat del procés perquè al·lega que el delicte ha prescrit i, conseqüentment, vol la seva absolució. «Estan convençuts que el seu pare mai els hagués posat en aquest problema», va justificar, a la vegada que va dir: «La condició de l’home és que o tens diners o no ets ningú».
