Malgrat que la partida d’enguany del pla Renova ja fos notablement superior, amb un pressupost d’1,5 milions d’euros, el Govern estudia la possibilitat d’ampliar els recursos per aquest mateix curs. Així ho va avançar el director de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, que també va informar que la convocatòria d’aquest 2021 acumula 280 peticions d’ajuts adreçades a les actuacions per a implementar millores per a la sostenibilitat. «El Govern haurà de fer un esforç per ampliar la partida pressupostària aquest 2021», va apuntar el director, que va reconèixer que la quantitat actual «molt probablement no serà capaç de cobrir la demanda» de la totalitat de sol·licituds. De fet, Miquel també va lamentar que en algunes ocasions, «se’ns complica la situació perquè estem tenint una molt bona acollida, però a vegades xoca amb la disponibilitat de pressupost», i deixant oberta la porta que l’Executiu «anunciï aviat una ampliació de la partida».
Aquestes declaracions van ser en el marc d’una compareixença per informar sobre l’eina pública per consultar la viabilitat de les cobertes pel que fa a la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a la generació d’electricitat, que l’Administració ha posat al dia. Tal com va detallar el director, l’aplicació es pot consultar al web www.potencial.solar/, i s’emmarca en la a Llei d’impuls de transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) respecte de la generació d’electricitat, promovent a més el compliment dels objectius de la política energètica establerts: assolir una producció del 33% de l’energia del Principat l’any 2023, i del 50% el 2050. «Volem potenciar la implantació de les energies renovables informant els ciutadans perquè cadascú pugui conèixer la capacitat de producció de la seva teulada i pugui prendre decisions a partir d’aquesta informació», va incidir Miquel, que també va assegurar que «Andorra és un país amb un potencial de radiació solar molt interessant, i encara té molt per explotar».
Un centenar de plaques
En aquests moments, al país hi ha 95 plaques, de les quals 40 van ser de nova instal·lació l’any 2020. Així, el director va reconèixer que s’ha produït un «augment exponencial dels aparells», insistint que encara hi ha marge per aprofitar. En aquest sentit, a la compareixença també hi va intervenir el coordinador de sostenibilitat d’Andorra Recerca + Innovació, Oriol Travesset, qui va manifestar que l’eina «aporta informació de més d’11.000 edificis estudiats a Andorra: sobre el nivell de radiació, el tipus d’instal·lació que s’hi podria fer, i els elements econòmic i mediambientals relacionats».
Segons va exposar, per dur a terme l’aplicació, primer es va identificar l’àrea geogràfica i es va implementar un model digital d’elevacions. També es va simular la irradiació solar –estimant a més la part més útil d’aquesta–, i es va afegir una anàlisi tècnica sobre la tipologia d’instal·lació que convindria segons el lloc, amb informació com el nombre dels panells i els indicadors ambientals i econòmics. En definitiva, per indicar el potencial d’aprofitament.
I referent als llocs de més interès, Travesset va reconèixer que «pel que fa a les zones, l’estudi no desvela cap secret: l’orientació al sud és la millor», afegint que «a totes les parròquies hi ha punts per instal·lacions molt bones». Cal tenir en compte que, actualment, el prop del centenar d’instal·lacions que ara hi ha arreu del país, produeixen uns 2,6 gigawatts, el que equival al consum energètic de 752 llars. A més, l’expert també va especificar que si es col·loquessin plaques a tots els edificis estudiats, la producció podria ser de més de 260 gigawatts, que donaria resposta al 48% de la demanda actual, però suposant només el 6,3% de les emissions anuals.
Per això, ambdós van coincidir en animar a propietaris i altres interessats a fer el pas a aquestes instal·lacions, que sumades als grans projectes pensats com el de FEDA a Grau Roig, o el de Nord Andorrà i el Comú de la Massana a Pal, contribuiran a assolir els reptes marcats pel país. Unes accions que, tornant al paper del pla Renova, gaudeixen d’ajuts econòmics directes. En aquest sentit, Miquel va detallar que amb aquest projecte, es pot cobrir entre el 40 i el 55% de la inversió, assolint el percentatge màxim aquells edificis destinats al lloguer. D’aquesta manera, tenint en compte que la despesa per una coberta petita pot situar-se entre els 5.000 i els 15.000 euros tal com va especificar, «si agafem la mitjana de 10.000 euros, l’ajut pot ser de 4.000». D’altra banda, el coordinador Andorra Recerca + Innovació també va precisar que la mitjana del període de retorn per a recuperar la inversió és de 7,8 anys si tota l’energia s’injecta a la xarxa –l’escenari d’autoconsum total és molt menys probable–.
A més, el director de l’Oficina de l’Energia va apuntar que el Govern també té interès per desenvolupar aquestes instal·lacions als edificis públics, seguint així el camí ja iniciat amb altres actuacions per a la sostenibilitat, com per exemple l’aïllament de les escoles. De fet, Miquel va assegurar que s’està fent una auditoria a les diferents edificacions que «ens ajudarà a conèixer l’estat i prioritzar la inversió». «És important aprofitar l’energia que encara tenim a disposició per a contribuir a la sostenibilitat del país», va sentenciar.
