- El ministre de Medi Ambient, Francesc Camp, ha indicat que els motius de la decisió vénen donats pel nombre d’isards comptabilitzats, que es troba per sota de la mitjana dels últims sis anys

- Imatge d’un isard.
Camp ha apuntat, en primer lloc, que el nombre d’exemplars d’aquest any, 411, indiquen que la cabana s’ha recuperat lleugerament respecte l’any passat, però que encara no s’ha arribat a la xifra assolida l’any en què es va autoritzar la caça amb el nombre més baix a la cabana, i la xifra d’està per sota de la mitjana dels últims sis anys.
D’altra banda, Camp també ha justificat la decisió pel fet que el nombre de cabrits és molt baix (16%), i no s’arriba al 20% de la cabana, que és el percentatge que es calcula que s’ha de tenir per assegurar una població estable. El tercer element que ha influït en la decisió és que la majoria d’animals recomptats es troben repartits a les zones frontereres i n’hi ha pocs al centre del país, i hi ha poca densitat en les cabrades, cosa que significa que la població és fràgil, exceptuant un grup de 26 isards situat a l’extrem est del territori. De fet, el ministre ha indicat que actualment hi ha una densitat de 0,7 exemplars per cada 100 hectàrees i l’ideal hauria de ser de 5 animals.
El ministre ha indicat que tot i que en un principi s’havia estudiat la possibilitat de reduir el nombre de captures, finalment s’ha determinat que aquesta mesura no garantiria que hi pugui haver un creixement de la cabana de cara a l’any vinent, ja que el 2006 es va demostrar que un any sense caçar suposa una recuperació important per al següent any.
D’altra banda, Camp ha informat que durant el recompte es van localitzar cinc isards morts, i que s’ha confirmat que un d’ells va morir a causa del pestivirus, mentre que la resta encara estan pendents d’anàlisi.
El ministre també ha expressat la voluntat del Govern d’intentar millorar el sistema de caça, i per aquest motiu ha dit que el revisaran i si hi ha el consens necessari faran canvis. Una de les possibles modificacions a fer seria canviar el sistema d’assignacions d’anelles a les colles de caçadors. Així, es voldria proposar un nombre determinat d’isards a caçar que es sortegessin entre tots els caçadors, i que només poguessin caçar les persones escollides, que podrien optar per anar soles o acompanyades, i que l’any següent quedarien fora del sorteig.


