El Govern ha impulsat la creació de l’Audiència Ciutadana amb l’objectiu que els residents que ho desitgin puguin participar en una trobada periòdica i anual amb una part o la totalitat dels membres del Govern per exposar les seves propostes i formular les preguntes o les peticions escaients. A més, s’estableix que els interessats hauran de presentar les seves propostes amb una antelació de cinc dies hàbils. Per la seva banda, la reunió tindrà, en principi, una durada màxima de dues hores, tot i que les preguntes que no s’hagin pogut respondre es publicaran per escrit. Aquesta és una de les iniciatives que preveu crear el Reglament de Participació Ciutadana de forma gradual a partir d’aquest dimecres, un articulat que es va aprovar en l’últim Consell de Ministres i que va presentar ahir la ministra d’Administracions Públiques i Participació Ciutadana, Trini Marín, juntament amb el seu assessor, Marc Pons, durant una roda de premsa.
Així doncs, el text té la finalitat de regular el dret a la participació ciutadana, alhora apropant les institucions a la població. Per tant, s’han definit els processos de participació, les seves característiques, les fases, les convocatòries i tots els procediments necessaris per garantir un bon desenvolupament d’aquests.
Per la seva banda, la ministra va refermar l’aposta de l’Executiu per encarar els reptes que la societat té en aquest àmbit. «Una ciutadania que participa és una ciutadania que se sent escoltada i se sent responsable; i una administració que promou la participació ciutadana, que pregunta, informa i escolta els ciutadans és una administració transparent», va assegurar. Al seu torn, Pons va explicar que, fins ara, el procés de participació ciutadana era d’iniciativa institucional. Tanmateix, amb aquesta regulació «es tractava de definir la iniciativa ciutadana, que també és important, més enllà del que pugui promoure el Govern», va asserir.
La normativa també contempla el desenvolupament de la Visura Ciutadana, un servei cívic voluntari format per un màxim de 10 persones majors de 18 anys no organitzades amb règim d’incompatibilitats que seran elegides per sorteig, preferiblement amb una composició paritària, i que hauran de complir un seguit de funcions: esdevenir un òrgan de consulta; valorar les polítiques públiques; identificar els plans, programes, projectes o serveis que puguin fer-se sota la perspectiva de la participació ciutadana; emetre informes no vinculants amb relació a les decisions de l’Administració; i vetllar per la dimensió i la visió ciutadana a l’Administració. Aquest servei serà autoregulat, i dos membres de la Visura s’incorporaran a la Comissió Operativa de Participació Ciutadana. Paral·lelament, es preveu gratificar la iniciativa dels voluntaris amb 300 euros anuals.
D’altra banda, el text inclou la posada en marxa d’una Taula de Representació de la Diversitat Associativa d’Andorra que serveixi perquè les més de 600 entitats que hi ha registrades a Andorra estableixin aliances i convergències, intercanvis i l’organització de les diferents associacions, plataformes i grups, amb la finalitat de formular una agenda d’objectius comuns davant dels reptes globals i així poder dialogar amb els agents nacionals i internacionals.
Finalment, el reglament contempla que el Govern hagi d’establir i aprovar un Pla Director de la participació ciutadana revisable cada tres anys. Addicionalment, preveu la creació del Repertori de Participació ciutadana per conèixer la identitat de les persones o col·lectius interessats a formar part en processos de participació ciutadana.
