Dimarts passat, en el marc de la 134a sessió del Comitè de ministres del Consell d’Europa, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, va signar el Conveni del Consell d’Europa per a la protecció de la professió d’advocat. Tot plegat, una fita que des del Col·legi d’Advocats d’Andorra (CADA) han celebrat, tot i reconèixer que a efectes pràctics “no és tant per a nosaltres perquè dins el nostre marc legal i estatuari ja es contemplen moltes de les disposicions que contempla el conveni”, segons ha comentat el vicedegà Miquel Bellera. “Els estàndards del país a nivell democràtic són prou alts com per garantir l’existència dels drets dels advocats i del Col·legi”, ha afegit.
Això sí, ha assenyalat que en molts països que “són exemples de democràcies per a nosaltres” han fet un canvi profund, referint-se a la irrupció de l’extrema dreta, “i està en joc la llibertat dels advocats”. En aquest sentit, ha asserit que el conveni, el qual ara haurà de ser ratificat per almenys vuit dels 46 països que conformen el Consell d’Europa, té el mèrit de posar fre a “possibles tendències autoritàries que puguin tenir alguns governs”.
Bellera ha estat acompanyat per la degana del CADA, Sònia Baixench, i de l’advocat ja no exercent Manuel Pujadas. “La professió és clau en la defensa de la justícia, dels drets humans i de l’estat de dret”, ha proferit precisament aquest darrer, incidint que els advocats “som un medi perquè aquests siguin respectats”. “La por que tenim no és que ens passi res a nosaltres, Andorra va molt bé. Però la involució de l’extrema dreta és un problema perquè els advocats som un pessic”, ha completat, enaltint de nou el conveni.
Un torn d’ofici que “funciona”
En altres qüestions, demanats per la situació del torn d’ofici i més enllà dels expedients disciplinaris (la darrera sanció per fer més del doble de les guàrdies permeses), Baixench ha recordat que aquest torn “és voluntari” i que “funciona”. Així, a escala estructural, per dir-ho d’alguna manera, no hi ha previsió de fer canvis, però sí que s’esperen augments de les remuneracions dels torns de guàrdia. Estan pendents que l’any vinent es faci una última pujada (del 8%) per arribar en tres anys al 20% previst i “hem demanat al Govern que cada any es pugui incrementar automàticament amb un IPC”. En aquest darrer cas, la degana ha avançat que ja s’ha parlat amb la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné.
Dos projectes de llei
En següent terme, la degana del Col·legi d’Advocats d’Andorra ha exposat que han presentat dos projectes de llei. El primer d’ells pel que fa a la modificació del codi de procediment penal, amb el qual demanen reduir els terminis de la presó provisional perquè no es puguin fer “tantes pròrrogues”: que l’ordinària sigui d’un màxim de vuit mesos i l’extraordinària fins als 12. En el segon cas, és envers la Llei qualificada de la Justícia, amb la voluntat que reguli el dret de baixa dels advocats, el dret a la desconnexió digital i els horaris hàbils per presentar escrits, “que ja no s’adiuen amb la nova realitat digital”.
A més, ha remarcat que la instrucció de les causes penals no hauria de prolongar-se més enllà d’un any, llevat que s’hi doni una justificació degudament motivada. Actualment, els períodes de presó provisional poden arribar a l’any de forma ordinària i, en alguns casos, estendre’s fins als 16 mesos, una tercera pròrroga que consideren que s’hauria d’eliminar. Segons han detallat, aquestes propostes ja han estat presentades a Molné i ara es començaran a traslladar als grups parlamentaris amb la voluntat que s’incorporin abans de la fi de legislatura.
L’Acord d’associació
Pel que fa a l’Acord d’associació, la mateixa Baixench ha exposat que van presentar a la ministra una petició en què demanaven les salvaguardes “per protegir, més que res, la llibertat d’establiment”. Ja que, ha assumit, “hi haurà llibertat de prestació de serveis”. Amb tot, ha explicat que avui dia no tenen cap més resposta de l’Executiu i que tampoc han tingut accés al document. “Només hem manifestat que dins el nostre col·lectiu hi ha moltes posicions i demanem al Govern que prengui les mesures per protegir l’exercici de la professió”, ha incidit.
El sistema de tramitació judicial electrònica
Envers el sistema de tramitació judicial electrònica, la posició del CADA ha quedat molt clara: “No és tan àgil com ens l’havien presentat”. És a dir, que els han sorgit problemes tècnics, organitzatius i d’interpretació, i no han volgut amagar que la visió del sector no està sent bona en aquest sentit. De fet, Baixench ha apuntat que al cap de tres mesos de la implementació ja es van reunir amb l’Executiu per exposar-los que hi ha un descontentament “bastant” general per part dels advocats. “No se’ns va tenir en compte a l’hora de la implementació”, ha incidit Bellera, fent esment que amb un període de prova que van demanar, i que no se’ls va atorgar, haguessin pogut solucionar els problemes.
