«És veritat que no compleix la normativa, però per no complir la normativa aporta un benefici sempre a la parròquia». Amb aquesta afirmació, la cònsol major d’Ordino, Maria del Mar Coma, ha defensat, en declaracions a EL PERIÒDIC, el tractament urbanístic que va rebre la Querola i ha reivindicat la figura dels projectes singulars com una eina que permet excepcions a la regulació ordinària quan comporten contraprestacions per al territori.
Coma ha remarcat que la promoció residencial no es pot comparar amb altres desenvolupaments de la parròquia perquè respon a una tipologia específica. «No es pot considerar aquest projecte com qualsevol altre, atès que és un projecte singular», ha afirmat.
Segons la mandatària, aquest tipus d’iniciatives tenen sentit quan generen un retorn per a la comunitat. En el cas de la Querola, ha recordat que el projecte inclou la creació d’un centre d’interpretació de les molleres i la conservació de la font situada davant del quart. «El benefici que s’aporta a la parròquia va ser que es va projectar un centre d’interpretació de les molleres que faria la propietat i que quedaria per a la parròquia», ha explicat.
«Si algun ciutadà, propietari de terreny o inversor vol fer un projecte singular, el comú està disposat a estudiar-lo» – Maria del Mar Coma
Preguntada sobre la possibilitat que en el futur puguin aparèixer altres desenvolupaments similars, Coma ha assegurat que el comú està disposat a estudiar-los. «Si algun ciutadà, propietari de terreny o inversor vol fer un projecte singular, el comú està disposat a estudiar-lo», ha afirmat. En aquest sentit, ha reiterat que la corporació està oberta a «escoltar i treballar en projectes singulars» sempre que aportin beneficis per a la parròquia.
La cònsol ha desvinculat la Querola de les actuals polítiques urbanístiques i ha recordat que el projecte es va concebre molt abans de les darreres modificacions del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP). «Els seus inicis van ser fa aproximadament 20 anys» i es van aprovar sota el mandat de l’excònsol Ventura Espot i l’excònsol Naudí, ha assenyalat.
En aquest sentit, ha destacat que el desenvolupament és anterior tant a la primera revisió del POUP, aprovada el 2019, com a la modificació extraordinària posterior. «Ha sigut molt anterior a la revisió del pla d’urbanisme», ha insistit. Pel que fa a la percepció ciutadana del complex residencial, Coma ha assegurat que el comú no ha rebut queixes. «En aquest cas no hem tingut cap crítica», ha afirmat.
Segons ha explicat, aquesta situació s’explica perquè el projecte és conegut des de fa molts anys i ha mantingut les mateixes característiques des del seu origen. «Ja se sabia el que es volia fer aquí» i «no és un projecte que s’hagi anat modificant», ha indicat. La mandatària ha subratllat que la proposta actual respon al plantejament inicial. «Des de l’inici el projecte era en aquestes característiques», ha remarcat, afegint que «és difícil que es critiqui un projecte avui dia quan es va iniciar fa 15 anys, pràcticament».
D’aquesta manera, Coma ha defensat que la Querola és una actuació urbanística singular aprovada en un context normatiu diferent de l’actual i ha reiterat que el seu desenvolupament s’ha mantingut fidel al projecte original concebut fa més d’una dècada.
Els recursos contra el POUP continuen la seva tramitació a la Batllia
La cònsol major d’Ordino, Maria del Mar Coma, ha explicat que els recursos presentats per propietaris disconformes amb les modificacions del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) continuen el seu recorregut judicial. Segons ha indicat, després de passar pels tràmits corresponents davant la Comissió Tècnica d’Urbanisme (CTU), els expedients es troben actualment a la Batllia.
«Ja s’han fet recursos a Batllia», ha afirmat la mandatària, que ha apuntat que el nombre de recursos presentats se situa entorn de la desena, tot i que no ha concretat la xifra exacta. Coma ha remarcat que els procediments segueixen ara el curs habitual previst per la via judicial. «Ja estan seguint el seu procés», ha explicat, tot recordant que els recursos van continuar el seu recorregut després del pronunciament de la CTU.
La cònsol no ha avançat terminis ni possibles resolucions i s’ha limitat a indicar que els expedients es troben actualment en fase de tramitació davant la justícia.
