L’empresari i exconseller de Finances lauredià, Joan Besolí, va afirmar ahir en una entrevista al programa radiofònic El món a RAC 1 –la primera que concedeix després de conèixer la seva absolució definitiva– que s’ha sentit «abandonat per les institucions andorranes» durant els 21 mesos i mig que ha estat en presó preventiva. Tot i que el seu company de cel·la, l’expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, ja havia traslladat a l’opinió pública aquesta percepció del lauredià, Besolí ahir va ser clar i contundent: «Com a andorrà, és fort, però jo m’he sentit abandonat, per les institucions, no pel país».
De fet, va retreure que l’ambaixador d’Andorra a Espanya no anés a visitar-lo a la presó fins vuit mesos després d’ingressar-hi. «Després va venir tres o quatre vegades i vam acabar establint una bona relació, però el que em fa més ràbia és que ningú es preocupés de si a casa meva faltava alguna cosa», va lamentar el lauredià tot agraint el suport de la seva dona, família i amics en aquest sentit.
Possibles reclamacions
Malgrat les penúries viscudes a la presó, i que ahir va relatar durant l’entrevista a RAC 1, Besolí va destacar que aquesta situació li ha permès canviar «el seu pensament vital». «Ara cal esperar a veure com acaba aquesta història per tornar a reiniciar la meva vida», va manifestar l’empresari, ja que encara que el passat divendres es confirmés la sentència absolutòria de l’Audiència Nacional després que la Fiscalia no la recorregués, a Andorra hi ha la mateixa causa oberta i de moment es troba en fase d’instrucció.
«Vull que en quedi constància; la incomunicació a la presó i la falta d’empatia vers el pres és brutal»
«Jo vull pensar que seguirà el mateix camí que la causa espanyola», va desitjar Besolí tot remarcant que «ara que hi ha una sentència ferma els advocats intentaran accelerar el procés i demanar l’arxivament de la causa». De fet, l’empresari segueix amb tots els seus comptes personals i empresarials bloquejats al Principat, però va recordar que fa un mes i mig va sol·licitar l’aixecament d’aquestes mesures i ara està a l’espera d’una resposta. «No puc treballar perquè m’embargarien el salari, de manera que estic sense poder fer cap activitat», va exposar Besolí.
Pel que fa a la causa espanyola, els advocats encara han de reunir-se per decidir si reclamen una indemnització per danys i perjudicis, que podria ascendir fins als 60.000 euros. Més enllà de la possibilitat d’activar tots aquests mecanismes judicials, però, Besolí va reclamar «justícia social». «Una cosa és venjança i l’altra, justícia; el meu cas pot passar-li a qualsevol altre i jo vull que la gent sàpiga què ens ha passat a mi i al Sandro i que en prengui consciència, ja que no és normal i hi havia molta gent pressionant perquè no sortíssim de la presó», va dir del tot convençut.
Relat dur i sincer
L’empresari lauredià va confessar que no oblidarà tot el que ha viscut durant el temps que ha passat empresonat. De fet, la seva situació al principi encara va ser més complicada perquè el seu fill Genís estava ingressat a l’hospital després d’haver patit un accident que l’ha acabat deixant en cadira de rodes. «El millor que m’ha pogut passar és tenir el Sandro al costat», va reconèixer Besolí tot ressaltant que la seva amistat es remunta gairebé trenta anys enrere.
«[Sobre Carmen Lamela] No recordo que em mirés a la cara, sinó que estava contínuament consultant el mòbil»
Tot i així, va explicar que la part més dura va ser «la incomunicació». «Vull que en quedi constància: el fet de poder veure la família o els amics només un cop a la setmana i darrere d’un vidre durant quaranta minuts, el fet de tenir un vis-a-vis al mes d’una hora i mitja… la incomunicació i la falta d’empatia vers el pres és brutal», va relatar l’exconseller de Finances de Sant Julià. Entre d’altres experiències, va expressar la seva estupefacció davant dels arguments de la jutgessa Carmen Lamela a l’hora de denegar-li els permisos per poder sortir de la presó i anar a veure el seu fill o la reacció de la mateixa quan va fer la primera declaració. «No recordo que em mirés a la cara, sinó que estava consultant contínuament el mòbil, fet que demostra el seu menyspreu cap a les persones. Tens la sensació de ser molt poca cosa», va compartir Besolí.
