El Consell General ha viscut aquest dimecres una jornada carregada d’emoció, memòria i justícia històrica, en la qual s’hi ha lliurat l’Ordre de Carlemany a nou dones andorranes per la seva contribució decisiva a l’assoliment dels drets polítics i civils de les dones al Principat. Aquesta condecoració, una de les més altes del país, ha volgut posar nom, rostre i veu a les impulsores d’un canvi silenciós, però radical: el dret de les dones a votar i ser ciutadanes de ple dret.
El 13 d’abril de 1967, una dona per cada parròquia, més Escaldes-Engordany, va presentar al Registre del Consell General una petició perquè s’autoritzés la recollida de signatures en tot el territori. El que demanaven era molt més que un dret formal: volien formar part de la vida política del país i trencar amb una situació de subordinació legal i cívica. En poc més d’un any, 378 dones van signar aquella demanda, obrint la porta a un canvi profund. El dret de vot femení es va aprovar el 14 d’abril de 1970, i les dones andorranes van poder votar per primera vegada el 1971. El dret a ser elegides va arribar més tard, i el 1985, Maria Teresa Armengol es va convertir en la primera dona consellera general.
Durant l’acte d’avui, s’ha fet entrega de l’Ordre de Carlemany a nou dones, dues de les quals —Angelina Mas i Maria Molnè— han rebut la distinció en persona, mentre que les altres set l’han rebut a títol pòstum a través dels seus familiars. Es tracta de Joaquima Calvó, Joana Cerdà, Bonaventura Coma, Montserrat Jordana, Paquita Mandicó, Concepció Naudí i Carmen Noguer. A més, el cap de Govern, Xavier Espot, ha fet entrega de plaques d’honor com a reconeixement específic per la seva tasca històrica.
Ha estat precisament Molnè qui s’ha adreçat al públic amb una intervenció sincera i contundent. Amb emoció, ha lamentat que moltes de les companyes impulsores del moviment ja no hi siguin, i ha recordat que el que volien no era només votar, sinó aconseguir la igualtat real. També ha posat en relleu les dificultats quotidianes de les dones a l’època: “No podíem ni tan sols fer tràmits administratius sense l’autorització del marit”.
Angelina Mas, durant la seva intervenció. | Consell General
Una reflexió compartida per Angelina Mas, qui ha reivindicat la voluntat de canviar una societat profundament patriarcal. “La nostra revolució va començar demanant igualtat per poder tirar endavant les coses que necessitàvem”, ha afirmat. En la seva intervenció, ha carregat contra les actituds paternalistes que van rebre per part de la classe política del moment: “Ens deien que havíem d’aprendre, però molts consellers tampoc no tenien cap gran preparació”. Ha assegurat que algunes sessions del Consell eren plenes de “zoquetes de torn” que votaven sense dir res, i ha afegit, amb crítica actual: “És una mica el que està passant ara”.
Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, ha elogiat el caràcter pacífic, però determinant, d’aquestes dones, afirmant que “destruir és fàcil, però construir drets és molt més difícil”. Ha remarcat que la mobilització de 1968, que ell ha qualificat de “revolució”, va sacsejar els fonaments d’una societat massa patriarcal, i ha afirmat que “ara val el mateix un vot d’un home que el d’una dona, i això és gràcies a vosaltres”. Espot ha recordat que aquelles accions van permetre a les dones participar en la presa de decisions, presentar-se com a candidates i, amb els anys, arribar a una representació paritària al Consell General.
Malgrat els avenços, ha advertit que encara queda camí per recórrer: “En molts àmbits no s’ha progressat cap a la igualtat efectiva i plena, només cal veure la bretxa salarial o la composició dels consells d’administració”. També ha alertat de les tendències internacionals que qüestionen les fites assolides, especialment entre els més joves, i ha fet una crida a continuar treballant “amb valentia i responsabilitat” per consolidar la igualtat.
Cal destacar que el Ministeri de Cultura ha anunciat una recerca històrica per identificar totes les dones que van signar la petició de 1968, amb la voluntat de restituir els seus noms i el lloc que els correspon a la història d’Andorra. “Creiem que també mereixen un reconeixement específic”, ha declarat Espot. A més, l’exposició ‘Dones Clau per a la Història d’Andorra’ recorrerà totes les parròquies a partir del mes de maig. Entre les peces destacades hi haurà l’obra ‘Ens Necessitem Totes’, amb les signatures brodades a mà de les dones que es trobaven al restaurant de la Quima, símbol d’aquella mobilització tranquil·la i transformadora.
