Aquesta setmana han començat els Jocs Paralímpics de París, un esdeveniment que s’allargarà fins al 8 de setembre. Més enllà de l’esport, la capital francesa ha utilitzat els jocs per transformar la ciutat. Concretament, s’han destinat més de 125 milions d’euros per millorar l’accessibilitat i fer la ciutat més inclusiva, tal com ha anunciat el Comitè Paralímpic Internacional. Uns quants quilòmetres més avall, a Andorra, es van fent progressivament millores en aquest sentit, però algunes fonts consultades expliquen que al Principat encara s’hi han de dedicar més esforços. A més, les associacions del país veuen com encara no s’ha aprovat la llei d’accessibilitat universal, que s’ha quedat antiga perquè data del 1995 i ja fa sis anys que estan esperant que entri a tràmit parlamentari, informa l’ANA.
“Es va millorant, però es podia fer millor si hi hagués més voluntat”, ha explicat el vicepresident de l’Associació de Persones amb Diversitat Funcional (AMIDA) i representant de les entitats cíviques a la Comissió pel foment de l’accessibilitat, Miquel Llongueras. El membre de l’associació explica que la mobilitat i l’accessibilitat en l’obra privada està ben encaminada, però pel que fa a la pública s’ha de fer un “esforç més important”. Un exemple, és la seu del Consell General, pel qual tant l’accessibilitat per moure’s per dins del recinte com per arribar-hi, és “dolenta”, descriu Llongueras. “Per accedir-hi des de la rotonda, els pendents són massa forts per una persona i la rampa des de la plaça del poble és massa llarga, és accessible, però no adaptable”, lamenta el vicepresident d’AMIDA, que agrega: “No s’ha fet un esforç per millorar l’accés a la seu del Consell General”. Pel que fa a l’interior de l’edifici parlamentari, Llongueras relata que el repetjó de l’hemicicle, que arriba fins a les posicions dels síndics, no està adaptat perquè “les rampes no poden ser tan llargues”.
Pel que fa a la via pública, el representant de la comissió comenta que “es van millorant” els accessos. S’han executat carrers adaptats, com ara la desaparició de voreres, però reclamen que s’hi aportin més recursos i esforços per poder eliminar les barreres arquitectòniques. De fet, Llongueras defensa que una bona mobilitat i accessibilitat afavoreix a tothom. “La mobilitat no afecta només un discapacitat, cada vegada l’esperança de vida creix més i hi ha més números que en algun moment de la vida puguin créixer discapacitats”, afirma el membre de la Comissió. Per aquest motiu insisteix a dedicar-hi més esforços, ja que una persona amb una cama enguixada o empenyent un cotxet té “unes altres capacitats”, ha assegurat.
En la mateixa línia es mostra l’esportista Albert Llovera. “S’ha pogut fer bastanta cosa, però s’hauria de fer més”, declara Llovera sobre l’accessibilitat a la via pública, tot i que també diu que el país “està força bé i ben adaptat”. El pilot de ral·lis destaca que “hi ha llocs antics on la vorera no es pot ampliar” i admet que l’orografia i el terreny “no acompanyen gens”. Llovera també ha defensat que la mobilitat en el Consell General és dolenta i que els comuns s’han de posar més el dia sobre aquesta temàtica.
La Comissió per al foment de l’accessibilitat té la intenció d’oferir unes jornades obertes a finals d’aquest 2024 per oferir formació tècnica sobre la mobilitat i l’accessibilitat. D’altra banda, Llongueras ha comentat que esperen que la nova llei d’accessibilitat pugui aprovar-se a finals d’aquest any, tot i que encara no ha entrat a tràmit parlamentari.
