Andorra celebra aquest dilluns el 55è aniversari de l’aprovació del sufragi femení, una fita històrica que va marcar un abans i un després en la vida política del país. Tal com ha recordat el Consell General en una comunicació oficial, el 14 d’abril del 1970 els delegats permanents dels coprínceps van signar el decret que reconeixia el dret a vot a les dones amb ciutadania andorrana.
El decret, resultat d’un procés que es va perllongar durant gairebé dos anys, establia en el seu únic article que: “Tindran dret de vot les dones en possessió de la ciutadania andorrana plena. Aquest dret serà exercit en els mateixos casos i sota les mateixes condicions que les previstes per als homes”.
Amb aquesta disposició legal, les dones van poder votar per primera vegada el 14 de desembre de 1971 en el marc de les eleccions generals i comunals celebrades a Andorra la Vella. Es tractava de la primera ocasió en què la participació femenina es realitzava en igualtat de condicions respecte als homes.
L’ampliació del dret de sufragi va representar també l’inici d’un nou camí cap a la plena participació política de les dones. L’any 1973 es va consolidar un nou avenç amb la possibilitat que les dones poguessin ser elegides per a càrrecs públics. La pionera en aquest àmbit va ser Carme Travesset, escollida representant pel Quart d’Escaldes-Engordany, qui va prendre possessió del càrrec el 28 de desembre del mateix any.
