Amb 29 anys (Lleida), fa de mestra en una escola de Linyola i és graduada en educació primària, però ha estat tres anys vivint a Andorra, on ha cursat el programa de Doctorat gràcies al primer ajut que ha atorgat la Universitat d’Andorra (UdA) per a personal investigador. Així, ha estat la primera doctoranda a temps complet del centre superior. Fa pocs dies, va defensar la tesi doctoral titulada La formació inicial de mestres des d’un enfocament competencial i plurilingüe: estudi de cas del bàtxelor en Ciències de l’educació de la Universitat d’Andorra, per la qual ha tret un excel·lent.
–Com es prepara la defensa d’una tesi?
–Hi ha un procés bastant pautat. Primer es diposita i després genera un tribunal. Es convoca la defensa, ho presento durant 45 minuts de forma resumida i llavors el tribunal fa el seu retorn. En total gairebé quatre hores, tot i que vaig respondre les preguntes i no es va generar debat. Després es va retirar el tribunal per deliberar i em van fer saber la nota.
–És evident que els va convèncer…
–La veritat és que sí, va ser un acte maco i proper. És cert que estava tot estipulat, però també donava peu perquè sorgissin les emocions.
–Es va haver d’esforçar molt per convèncer el tribunal?
–Estava contenta per la tasca que havia fet prèviament, ja que he tingut dedicació exclusiva, així que ja anava amb la idea que estava bastant ben formulada, tot i que sempre hi ha aspectes a millorar, però els vaig convèncer ràpidament.
–L’ajut que ha rebut li ha posat una responsabilitat afegida?
–A l’inici sí que tenia aquesta sensació perquè he avaluat un model educatiu que s’implementava per primer cop en aquesta universitat, així que era una càrrega doble, però vaig veure que la recerca fluïa perquè tothom m’ho posava fàcil, tot i que hi ha el risc que la investigació aporti resultats negatius.
–Creu que ha aportat beneficis en el sistema educatiu de la universitat?
–Diria que sí, perquè hem observat que el model és viable i positiu per formar els estudiants, concretament els mestres, tot i que s’ha evidenciat que hi ha alguns aspectes a millorar. De fet, ja es plantejaven en el moment de la recerca per obtenir una formació de més qualitat.
«Les lliçons magistrals encara hi són; el problema és si aquesta és l’única eina per preparar els estudiants»
–Què ha aportat la seva investigació per millorar la qualitat educativa dels mestres en formació?
–No he pogut intervenir directament amb ells, però hem incidit en l’àmbit de l’avaluació, ja que els mestres preparem exàmens i tasques que després no són significatives, perquè l’alumne aprèn un aspecte en concret. Però aquesta recerca ha acabat refermant que allò que avaluem ens ha de servir per observar que l’alumne és competencial. És a dir, no aprèn només un contingut, sinó que l’ha de saber aplicar.
–Competencial és la clau, oi?
–Sí, el que s’avalua i el que es treballa són les competències. Un bon mestre no és aquell que se sap de memòria un contingut, sinó que sap portar-lo i integrar-lo a la realitat. Per exemple les llengües. No només ha de parlar bé l’anglès, sinó que ha de saber les dificultats que tenen els alumnes i com ha de gestionar-les. I el mateix amb l’avaluació. No hem de presentar només exàmens, sinó avaluar els alumnes sobre com les fan servir en situacions reals.
–L’escola on el professor explica la lliçó, l’alumne pren apunts i després ho reprodueix ja ha caducat?
–Diria que no, encara hi és present. Però això no té perquè ser negatiu, ja que una part de la competència és tenir après un contingut, perquè en cas contrari no el podràs aplicar. Les lliçons magistrals encara hi són, el problema és si aquesta és l’única eina per preparar els estudiants.
–I vostè creu que no ha de ser l’única.
–Ara hi ha com una barreja de metodologies, i la lliçó magistral no hauria de ser l’única, però tampoc hauria de desaparèixer.
–Un 50%?
–Depèn. Si aquest 50% es consolida o es referma en situacions pràctiques, de manera que el contingut es pugui aprofitar, doncs sí. Però si aquest 50% es converteix en una metodologia similar, ho descartaria.
–Com s’ensenya un mestre perquè ensenyi d’aquesta manera?
–Precisament a través del model que planteja l’UdA, que es basa en les competències. A més, els futurs mestres estan treballant per reptes. Un exemple seria si els robots acabaran substituint els mestres, i els estudiants hi han de donar una resposta. Per poder donar-la necessiten els continguts, però també eines i recursos. Aleshores, el model educatiu barreja situacions d’aprenentatge, de manera que han de fer reflexions, recerca i avaluar com estan fent la seva tasca. I això s’acaba reflectint a l’escola, on es poden trobar amb conflictes que hauran de resoldre.
«Els futurs mestres estan treballant per reptes, i això els hi exigeix tenir eines i recursos per poder donar una resposta»
–Destaquen tres resultats de la seva tesi. En pot fer un resum?
–Cal formació pels docents universitaris, perquè tothom que intervé ha de tenir una preparació. No és suficient amb ser doctor, sinó com intervenir en una formació així. A partir d’aquí, l’avaluació no intrusiva consisteix en preparar activitats que posin en situació al futur mestre. Hem de qüestionar-li com aplica les teories, i això és una avaluació alternativa. Aquest model és tan innovador que requereix que tothom que hi intervé sàpiga quin és el seu paper. I el diàleg fa que un model així pugui establir-se millor.
–El model planteja algun dèficit?
–No, però sí que cal revisar els reptes. Durant els tres o quatre anys que s’ha implementat, no ha mostrat cap carència. Al contrari, tant estudiants com professorat estan molt convençuts d’aquesta forma d’aprendre, però hi ha alguns aspectes que s’han d’acabar de polir. Tothom ha de tenir les eines suficients o saber com s’han de fer les classes.
–La falta de recursos és un problema?
–Sí, però recursos sobretot didàctics. Com pots integrar continguts perquè els estudiants puguin resoldre el repte educatiu que se’ls hi ha plantejat. Els col·laboradors, sovint, opten per l’autoformació per poder disposar dels recursos suficients que fan falta.
–Veig que a la comunitat educativa hi ha força consens amb el model.
–Així és. Hi ha una part teòrica i una pràctica, i el model els atansa, de manera que surten millor preparats per intervenir a les escoles.
–De quina manera nota l’alumne aquesta filosofia en el procés d’aprenentatge?
–Comenten que hi ha molta més feina, sobretot per la concepció de la formació. Abans, amb les classes magistrals, l’alumne era passiu, rebia el contingut i ho reflectia en un examen. Ara no, l’estudiant ha de reflexionar i valorar si la informació li és útil. Del contingut que li ofereixen ha de destriar quina li va bé o no per resoldre el repte.
–Ha de ser proactiu.
–Exacte, ha d’estar implicat en el procés, i això els hi fa veure que tenen més feina.
–Es queixen?
–No, en cap moment, però de vegades els hi genera estrès, ja que des del primer dia que inicies la formació, has d’estar treballant constantment, tot i que això et va a favor per incorporar-te al món laboral.
–Com valora la qualitat educativa de la Universitat d’Andorra?
–En el cas que vulgui formar-se com a mestre, a un nano de 18 anys li recomanaria, per proximitat i per la qualitat formativa.
