El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha qüestionat que el creixement econòmic del país s’estigui traduint en una millora real de la productivitat i ha posat en dubte la manera com el Govern presenta l’evolució de les finances públiques. Durant la compareixença del ministre de Finances, Ramon Lladós, davant la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, Escalé ha assenyalat que el PIB real per ocupat només ha augmentat un 0,3% des que Demòcrates per Andorra governa, una dada amb la qual ha volgut contraposar el creixement global de l’economia amb la riquesa generada per cada treballador.
En aquest sentit, el líder de Concòrdia ha reclamat que les presentacions econòmiques de l’Executiu incorporin de manera habitual indicadors com el PIB real per habitant i per ocupat, en lloc de centrar-se principalment en l’evolució agregada de l’economia. Segons ha argumentat, l’increment de la població i del nombre de treballadors pot impulsar el PIB sense que això comporti necessàriament una millora proporcional del benestar. Ha sostingut, a més, que el PIB real per habitant pràcticament no ha avançat des del 2019 i ha advertit que el creixement demogràfic no es pot equiparar automàticament a una major prosperitat.
La crítica també s’ha traslladat a l’endeutament públic. En aquest sentit, Escalé ha demanat que el Govern exposi les xifres del deute en valors absoluts i no únicament com a percentatge del PIB, perquè considera que aquesta última referència pot desdibuixar l’import que haurà d’assumir el país. «Si hi ha una crisi econòmica demà, el que deurà Andorra no és el 29% del PIB de l’any 2026, sinó l’import exacte», ha assenyalat. Després de les explicacions del ministre, el conseller ha remarcat que el deute nominal ha crescut més de 300 milions d’euros des de l’arribada dels ‘taronja’ al poder, i «això vol dir que el que les generacions futures deuen ara mateix, per als compromisos als quals han arribat tots els governs anteriors, són de 1.150 milions d’euros».
Lladós ha respost que aproximadament 750 o 760 milions d’euros d’aquest endeutament ja existien abans del 2012, mentre que uns 200 milions corresponen a les necessitats derivades de la pandèmia i prop de 100 milions a la constitució de reserves internacionals. El titular de Finances també ha defensat que, tot i ser rellevant conèixer l’import nominal, la relació entre el deute i el PIB permet valorar millor la capacitat d’un país per afrontar les seves obligacions. Així mateix, ha justificat que l’Executiu hagi optat per mantenir determinades inversions i serveis en lloc de prioritzar una reducció més accelerada de l’endeutament.
Escalé qüestiona que l’augment del PIB es tradueixi en una millora real de la productivitat i reclama posar el focus en la riquesa generada per cada treballador
Pel que fa a la productivitat, Lladós ha admès que una part dels llocs de treball creats no són d’alt valor afegit, si bé ha destacat l’elevat nivell d’ocupació del Principat. Escalé, però, ha insistit que les dades del PIB real per ocupat són necessàries per determinar fins a quin punt l’activitat econòmica genera més riquesa per treballador, més enllà de l’augment de la mà d’obra. Així, la discrepància ha evidenciat dues lectures del creixement: la del Govern, centrada en l’expansió econòmica i la capacitat financera, i la de Concòrdia, des d’on es reclama mesurar-ne també els efectes sobre la productivitat.
Finalment, Escalé ha preguntat de quins sectors prové l’augment de la recaptació de l’impost sobre societats i si aquest increment respon a una diversificació efectiva de l’economia. En resposta, el ministre ha reconegut que no disposava del desglossament precís durant la compareixença, però ha indicat que les activitats financeres, immobiliàries, energètiques i els serveis professionals creixen per sobre de la mitjana, mentre que el comerç presenta una evolució més moderada. També ha assenyalat que comencen a aparèixer noves activitats vinculades a la tecnologia i la comunicació, tot i que el seu pes en la recaptació encara és reduït.
