El grup parlamentari Socialdemòcrata entra en el debat sobre la llei de descongelació dels lloguers amb un paquet d’esmenes que apunten directament a frenar-ne l’impacte social. La formació defensa una extensió de tres anys de la pròrroga actual, amb una actualització anual de la renda vinculada a l’IPC però limitada a un màxim del 2,5%, així com una revisió en profunditat dels conceptes clau com el de lloguer assequible o el de grans tenidors.
Els socialdemòcrates assumeixen que les esmenes a la totalitat no prosperaran, però justifiquen la seva proposta com una via per “fer el text més garantista”. En aquest sentit, el conseller general Pere Baró alerta que la proposta actual “ha descongelat sense una xarxa de seguretat” i adverteix que pot derivar en “un problema social molt greu” que acabi expulsant la classe treballadora del país.
“Volem que el text sigui més garantista, amb eines que funcionin” – Pere Baró
Segons Baró, “volem que el text sigui més garantista, amb eines que funcionin”, i defensa que sense aquestes eines prèvies “no podem parlar de descongelació”. Per aquest motiu, proposen una nova pròrroga de tres anys amb limitació de l’IPC: “No podem arriscar-nos a dir un IPC perquè no sabem quin serà”, argumenta.
El paquet d’esmenes també elimina diversos punts de la proposta governamental, incloent-hi les disposicions sobre descongelació progressiva. “No pot haver-hi descongelació”, defensa Baró, qui aposta per suprimir aquests mecanismes mentre no hi hagi garanties suficients.
Un altre dels punts clau és la supressió de la possibilitat que un propietari recuperi un habitatge per destinar-lo a un treballador. El grup ho considera una mesura contraproduent: “És vestir un sant per vestir-ne un altre”, assenyala el conseller, qui reclama solucions que no generin noves problemàtiques.
“Cal una justificació documentada abans de rescindir el contracte” – Laia Moliné
En paral·lel, les esmenes també incideixen en la necessitat de reforçar el control sobre pràctiques com la coneguda ‘trampa del fill’. La consellera general Laia Moliné explica que es vol passar “d’un sistema basat en la confiança cap a un sistema de més control”, amb l’obligació de justificar documentalment la recuperació d’un habitatge per a familiars i amb una supervisió prèvia per part de l’administració. A més, es fixa un període mínim de cinc anys durant el qual l’habitatge haurà de destinar-se realment a aquest ús.
El grup també proposa redefinir el concepte d’habitatge a preu assequible, vinculant-lo a criteris com que el cost no superi el 33% dels ingressos familiars i tenint en compte factors com la composició de la llar o la tipologia de l’habitatge. “Hem de tenir els conceptes clars”, insisteixen.
Entre les mesures complementàries, els socialdemòcrates plantegen impulsar un programa d’ajuts per a la compra del primer habitatge, amb subvencions de fins al 30%, orientat a facilitar l’accés a persones que poden assumir una hipoteca però no disposen dels recursos inicials. A més, reiteren la necessitat de regular el preu del lloguer de manera estructural. “Avui el que tenim són pròrrogues disperses”, lamenten, tot insistint que la resposta ha de ser més integral i no basada en mesures puntuals.
El ‘coliving’, un plantejament com quan “teníem 19 anys”
En el marc del debat sobre el model d’habitatge, el grup socialdemòcrata també apunta a la necessitat de reflexionar sobre noves fórmules com el coliving, en un context marcat per la pressió sobre el mercat immobiliari i les dificultats d’accés a l’habitatge. Amb tot, el conseller general Pere Baró es mostra molt crític amb aquesta via i considera que no pot esdevenir una resposta estructural: “El coliving no pot ser la solució a una problemàtica tan greu com la de l’habitatge”, afirma, tot qüestionant que es plantegi com a alternativa per a famílies o persones que busquen independència. En aquest sentit, ironitza que la proposta “sigui el coliving per a veure el futbol que surt” i rebutja que la sortida passi per “anar a compartir pis o viure amb una majoria d’estudiants com fèiem quan teníem 18 o 19 anys”.
En paral·lel, Baró també ha valorat la reunió prevista aquest dimarts 21 d’abril entre la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, i els sindicats, i ha apuntat que “potser s’hauria d’haver reunit abans”, recordant que el seu grup ja ha mantingut contactes previs amb representants del sector. El socialdemòcrata insisteix que el resultat final de la llei dependrà del treball en comissió, tot i admetre que “no és gaire esperançador”, i reclama mesures de més abast com l’ampliació del parc públic d’habitatge, que considera “molt petit per la necessitat actual”.
